José Manuel Prieto va convocar ahir una concentració institucional al migdia, desoint la consigna del PSOE nacional de no organitzar actes sobre la capital autònoma, una decisió que deixa descol·locada la ministra i exalcaldessa, que havia demanat seguir les directrius de Ferraz.

Diana Morant, la gran perjudicada

L’Ajuntament de Gandia va decidir no sumar-se a la convocatòria oficial que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) havia fixat per a les huit del vespre d’ahir, Dia de Ceuta, davant els ajuntaments de tota Espanya. Però, en el seu lloc, el govern municipal, liderat per Prieto, va organitzar un acte propi al migdia a la plaça Major, sota el lema «Gandia amb Ceuta i amb els drets humans», al qual no es van sumar ni el PP ni Vox.

Si hi ha una figura que ix malparada d’aquest episodi, és Diana Morant. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, candidata del PSOE a la Generalitat Valenciana i exalcaldessa de Gandia, havia recolzat públicament la consigna de Ferraz de no participar ni organitzar actes propis sobre Ceuta. Que siga precisament el seu successor i «delfí» polític a l’Ajuntament de Gandia qui haja trencat la disciplina de partit deixa Morant en una posició especialment delicada. La dissidència no s’ha produït en un municipi qualsevol, sinó en el seu propi feu, el mateix que Ximo Puig va arribar a qualificar com el bastió resistent de l’esquerra valenciana, i ara en mans d’un partit liderat per un «vers solt».

La decisió de Prieto deixa Morant com una líder que no aconsegueix imposar el seu criteri ni tan sols a Gandia, un colp simbòlic que els seus adversaris polítics no han tardat a explotar. Més encara quan la convocatòria de la FEMP va omplir ahir la plaça Major de manifestants que van acudir amb banderes espanyoles i van demanar diverses vegades la dimissió de Sánchez, mentre que la del govern local, en la mateixa plaça, va ser testimonial i sense públic.

Els mitjans conservadors enalteixen Prieto

El gest de Prieto no ha passat desapercebut fora de la Comunitat Valenciana. Mitjans conservadors d’àmbit nacional com Antena 3, El Español, El Mundo o The Objective han inclòs Gandia en les seues informacions sobre la rebel·lió d’alcaldes socialistes contra la consigna de Ferraz, presentant Prieto com un dels que han optat per desmarcar-se de la disciplina de partit respecte de Ceuta. La mateixa Comissió Executiva Federal del PSOE, a través de la seua portaveu Montse Mínguez, ha etiquetat aquest grup d’alcaldes dissidents com «versos solts» o «versos lliures». Eixe desacatament, encara que parcial, no ha passat inadvertit.

Per a eixos mitjans, el gest de Prieto es va convertir en munició política: la imatge d’un alcalde socialista actuant pel seu compte, al marge de la disciplina del PSOE, encaixava amb el relat de divisió interna que la dreta ve construint de cara a les autonòmiques valencianes. El propi fet que l’acte s’organitzara des de l’Ajuntament, i no des d’una plataforma de partit, va reforçar eixa lectura de gest personal més que d’estratègia coordinada.

Un acte «d’unitat» que va acabar en divisió

El propi plantejament de l’acte del govern local reflecteix una contradicció de fons que no ha passat desapercebuda: mentre Prieto reclamava una resposta «sense partidismes ni sigles» i demanava que la crisi de Ceuta quedara al marge de la confrontació electoral, la mateixa convocatòria de l’acte va acabar fracturant el consistori. L’alcalde va defendre que es tractava d’una acció «estrictament institucional» i no d’una mobilització partidista, i va expressar el seu desig d’haver comptat amb el suport de totes les forces polítiques representades al consistori. No obstant això, aquesta busca de consens no va ser només un problema dins de la corporació municipal: tampoc no n’hi va haver amb el seu propi partit, les directrius del qual el PSOE local de Gandia va acabar incomplint.

Un punt d’inflexió

Gandia no ha sigut l’únic cas. Segons els mitjans nacionals, almenys una trentena d’alcaldes socialistes de tota Espanya han optat per desobeir, en diferent grau, la consigna de Ferraz sobre Ceuta, entre ells els de Sagunt, Lleó, Chiclana o Mèrida.

A Gandia, el resultat final de la decisió del govern va ser un acte institucional celebrat sense la totalitat de l’arc polític local, que a penes va complir el seu propòsit simbòlic de mostrar suport a la ciutadania ceutí, i que va evidenciar la falta d’autoritat de Diana Morant dins del seu propi partit al municipi que va governar. Encara es desconeix per què es va organitzar un acte protocol·lari que mancava per complet de sentit per a l’esquerra espanyola i comportava riscos (després confirmats) que ni l’alcalde ni el seu partit van saber preveure ni conjurar. Què ha aconseguit Prieto? Posar Diana Morant en el punt de mira de la premsa de dretes. A canvi de què? De res. Potser ens agermanem amb Chiclana.