En l’últim any, el preu de l’habitatge a Espanya ha pujat quasi un 13 %, segons l’Institut Nacional de l’Habitatge. La causa principal de l’encariment és, en paraules del Banc d’Espanya, la combinació d’»una demanda intensa i una oferta residencial rígida» (és a dir, els habitatges posats al mercat són els que són i no creixen al ritme de creixement de les famílies).

En 2023, ja es calculava que la diferència acumulada entre la creació de famílies (el procés pel qual un individu o un grup de persones passen a constituir una unitat residencial independent) i la producció d’habitatge nou era d’unes 375.000 unitats, i s’avisava que el dèficit podria acostar-se als 600.000 habitatges en 2025.

El diagnòstic de l’OCDE és semblant, en observar que la formació de famílies ha superat àmpliament la producció recent d’habitatge.

Dels 20.000 habitatges anunciats als 184.000 ‘mobilitzats’

El desequilibri entre demanda i oferta d’habitatge no és una qüestió abstracta. Si la construcció no creix i sí que ho fa la quantitat de persones que necessiten un habitatge, s’incrementarà la competència per cada immoble disponible. I, com és d’esperar, això es traduirà en un augment dels preus de compra i de lloguer. A més, quan l’oferta d’habitatge avança lentament a causa de limitacions urbanístiques, geogràfiques o administratives, els augments de la demanda es traslladen principalment als preus.

En 2018, el Govern va llançar l’anomenat «Pla 20.000» amb la finalitat d’incorporar 20.000 habitatges al parc de lloguer assequible, per l’escassetat d’oferta disponible i les dificultats d’accés al lloguer en els mercats tensionats.

Cinc anys més tard l’objectiu havia crescut molt. En 2023, l’Executiu va anunciar l’habilitació de 184.000 habitatges públics o de lloguer assequible. La quantitat incloïa intervencions molt diverses: construcció nova, rehabilitació, finançament a promotors, habitatges procedents de la Sareb (l’entitat que va absorbir els immobles i hipoteques impagades després de la crisi de 2010), ús de terrenys pertanyents al Ministeri de Defensa i convenis amb comunitats autònomes i ajuntaments.

En agost de 2024, l’Executiu va informar d’haver mobilitzat 80.745 habitatges. A més va anunciar una partida de 6.000 milions d’euros en préstecs i avals per a impulsar fins a 43.000 habitatges més per a lloguer assequible.

‘Mobilitzar’ no és construir ni lliurar

Les dades que ha difós l’Executiu no ofereixen un número únic i uniforme a partir del qual es puga conéixer quants habitatges estan ja acabats, lliurats i habitats. Les comunicacions oficials parlen, sobretot, d’habitatges mobilitzats, en marxa, finançats o inclosos en convenis.

Este buit estadístic impedeix la rendició de comptes. Cal conéixer, de forma periòdica, quants habitatges estan projectats, finançats, iniciats, finalitzats i lliurats. Si s’agrupen totes estes etapes en un únic bloc, ja no és possible apreciar quin ha sigut el compliment real.

Les xifres de construcció continuen sent discretes

L’habitatge protegit mostra certa recuperació, però des de nivells molt baixos. En el primer trimestre de 2026 es van tancar 5.215 habitatges protegits, la millor xifra per a este període en catorze anys. És una millora, però insuficient, davant del dèficit acumulat de centenars de milers d’unitats.

Estos habitatges tampoc no són atribuïbles exclusivament al Govern central. La seua promoció està en mans de les comunitats autònomes, els ajuntaments, les empreses públiques, les cooperatives i els promotors privats. En alguns programes, l’Estat proporciona finançament i sòl, però l’execució queda repartida entre distintes administracions i entitats.

D’ací que siga imprescindible un sistema comú de seguiment.

Construir més, no que l’Estat ho faça tot

Exigir un augment de l’oferta no significa que tot l’habitatge haja (ni puga) ser construït directament per l’Estat. Les administracions han d’ampliar el parc públic permanent, especialment per a les famílies vulnerables. Però també facilitar la promoció privada, cooperativa i protegida a través de sòl disponible, millorar les infraestructures i agilitzar els procediments administratius previsibles.

Una oferta més elàstica permet que el creixement de la població es reflectisca en més construcció i no solament en preus més elevats.

Traducció al valencià de l’article original publicat a The Conversation. Es publica d’acord amb la llicència CC BY-NC 4.0. 
Article original en l’enllaç següent: https://theconversation.com/un-problema-irresoluble-crece-el-numero-de-hogares-en-espana-y-no-el-de-viviendas-disponibles-288124