Marc Candela (Gandia, 1974) membre del STEPV (Sindicat dels Treballadors de l’Ensenyament) i un dels representants més actius en l’actual vaga, ha participat aquest dissabte en la massiva manifestació en defensa de l’Escola Pública que ha recorregut els carrers de Gandia. Massa Crítica ha aprofitat per conversar amb ell “Cara a Cara”.

-Podem fer un resum de quina ha estat l’evolució de la vaga des del seu origen fins a la suspensió temporal?

Abans de la convocatòria de la vaga indefinida, ja es van convocar dues vagues d’un dia, diverses concentracions i manifestacions. La primera jornada de vaga va ser l’11 de desembre i la segona el 31 de març. El seguiment de les mobilitzacions es va incrementar en cada convocatòria fins arribar a la vaga indefinida, on el seguiment va ser impressionant. Només cal veure les imatges de les manifestacions on es veuen milers i milers de docents en vaga pels carrers d’Alacant, València i Castelló i per les capitals de comarca on es van convocar accions. També van ser molt massives les concentracions a la Conselleria d’Educació mentre els sindicats negociàvem.

El professorat ha resistit molt bé el manteniment de la vaga indefinida, per això es va acordar suspendre-la i no desconvocar-la, perquè les ganes de continuar lluitant es mantenen intactes.

-La situació d’immobilitat inicial per part de la Conselleria ha anat variant cap a una possible entesa?

La Conselleria ha jugat a dilatar en el temps la negociació per intentar cansar el professorat i que la vaga fora un fracàs. Per això la negociació ha avançat tan poc a poc. Així i tot, del primer document del 14 de maig al darrer del 9 de juny s’ha avançat en molts aspectes, tot i que encara és insuficient. STEPV només s’ha signat un acord respecte a la reducció de la burocràcia amb l’aval del professorat. La resta de temes encara no tenen eixe aval.

La negociació continua ara mateix, tot i que amb un altre format: amb les direccions generals corresponents, però sense la presència del secretari autonòmic i de la consellera. Veurem si avancem realment o no en aquestes negociacions.

«La Conselleria ha jugat a dilatar en el temps la negociació per intentar cansar el professorat i que la vaga fora un fracàs»

-Com heu encaixat el paper dels distints sindicats en trencar la unitat front a la Generalitat?

Que ANPE i CSIF signaren l’acord retributiu pràcticament a l’inici de la negociació i de la vaga indefinida formava part de l’estratègia de la Conselleria de desgast de la mobilització. Però el problema el tenen aquests dos sindicats, que han estat durament criticats pel professorat mobilitzat.

L´únic que han aconseguit és reforçar la resta de sindicats que ens hem mantingut sense signar res que no tinga l’aval del professorat mitjançant les consultes que periòdicament hem estat fent.

-Si fem una comparativa amb altres comunitats autònomes, en quin punt es troba el PV pel que fa a infraestructures, ratios, salaris, etc?

La plataforma reivindicativa de sis punts que vam llançar respon al malestar docent que fa temps que detectem en les nostres visites als centres. I és un malestar compartit pràcticament en tota la resta de l’estat. El curs passat Astúries i el País Basc també es van mobilitzar i van assolir acords amb els respectius governs. També Catalunya i altres territoris estan mobilitzats. I tots bàsicament pels mateixos motius que nosaltres. Per tant, a tot arreu tenim problemes amb les infraestructures, la dotació del professorat per atendre millor el nostre alumnat, la sobrecàrrega de feina, etc. I en els territoris amb llengua pròpia també reclamem més respecte a la llengua.

«A tot arreu de l’Estat hi ha problemes amb les infra-estructures i la dotació del professorat per atendre millor l’alumnat»

-L’estiu es planteja com una treva en la batalla. Com s’espera el retorn del curs a setembre?

Estem preparant una proposta d’accions de continuïtat. Pensem que el mes de setembre ha de ser per a reforçar i ampliar les assemblees que s’han anat creant en cada centre educatiu. També per incorporar el professorat que canvia de centre cada curs, que oscil·la entre un 20 i un 30% de la plantilla. També el professorat s’ha de recuperar econòmicament, perquè els descomptes en la nòmina són importants.

I a partir d’aquí preparar accions que vagen in crescendo fins que la Conselleria reaccione i atenga les peticions sindicals i del professorat.

-Fins a on esteu disposats a arribar en defensa de la llengua si este fora l’últim punt en conflicte?

El valencià ha estat l’únic punt que no ha evolucionat des de la primera proposta de Conselleria o, fins i tot, ha empitjorat. Nosaltres demanem la derogació de la llei mal anomenada de “llibertat educativa”. Sabem que és competència de les Corts Valencianes i per això vam proposar negociar en la Mesa Sectorial d’Educació esmenes per a modificar-la, que tampoc va ser acceptat per la Conselleria.

Amb aquest govern ha quedat demostrat que no hi haurà cap canvi per a millorar l’ensenyament en valencià, per tant, aquest punt (i en d’altres també com el Pla Edificant) l’ha de gestionar un altre govern. I, si això passa, també esperem que no cometen els mateixos errors com amb la llei de plurilingüisme del Botànic.

«El professorat s’ha de recuperar econòmicament, perquè els descomptes en la nòmina són importants.»

-Teniu algun punt de connexió amb les reivindicacions de la concertada?

Des dels seus orígens, STEPV ha tingut representació en l’ensenyament concertat. Com a sindicat de classe, defensem els treballadors i treballadores de qualsevol àmbit laboral i per això formem part d’Intersindical Valenciana. I, en el cas de la concertada també, tot i que no compartim el model d’ensenyament concertat, òbviament. De fet, en l’ensenyament públic som el sindicat majoritari i en la concertada el minoritari, on la patronal ens veu com un sindicat hostil al seu model.

El govern valencià i la Conselleria d’Educació gestionen tan malament i de forma tan nefasta que han aconseguit que tots els sindicats de la concertada i, fins i tot, la patronal, s’enfronten amb la Conselleria perquè no està aplicant una actualització estatal de les condicions de la jubilació anticipada, que ja fa anys que existeix en el sector. Per això el sector també s’ha vist abocat a convocar mobilitzacions.

«Amb aquest govern ha quedat demostrat que no hi haurà cap canvi per a millorar l’ensenyament en valencià»

-Com has vist la concentració de dissabte a Gandia?

Bé, és un clar exemple del que he comentat abans. Les ganes de mobilització continuen intactes. Que un dissabte pel matí ja en ple estiu i amb el curs escolar acabat, milers de persones es manifesten pels carrers de Gandia significa que la lluita continua i que el professorat i les famílies estan en lluita per un ensenyament públic, inclusiu, de qualitat i en valencià.