L’exposició Mujeres y represión franquista: Las Rosas de Paterna y las Guardianas de la Memoria, obra de la fotoperiodista valenciana Eva Máñez, es pot visitar fins al 30 de setembre a El Colegio de México (Colmex), a la capital mexicana. El projecte posa el focus en les dones que, després de l’afusellament dels seus familiars, es van enfrontar al silenci, la marginació i l’oblit imposat durant la dictadura franquista. En 2024 Máñez va exposar en la Casa de la Cultura de Gandia “Memòria de l’oblit. La repressió franquista a la Safor”. El passat mes d’abril va presentar-hi el llibre amb el mateix títol, que recull testimonis de persones represaliades i familiars, i recorre llocs clau de la postguerra com el port de Gandia, les muntanyes de la Safor i el cementeri de la ciutat, on almenys 66 persones van ser afusellades i enterrades en fosses comunes.

El treball de la fotoperiodista valenciana al voltant de la memòria traspassa fronteres i arriba a una de les institucions acadèmiques més prestigioses d’Amèrica Llatina. Així ho ha recollit el diari mexicà La Jornada, que ha dedicat un ampli reportatge a la mostra i ha entrevistat la fotògrafa.

Segons relata La Jornada, l’exposició reuneix els retrats de mares, esposes, filles i germanes de les 2238 persones afusellades al Terrer de Paterna, a més de recuperar de l’oblit les 20 úniques víctimes femenines d’aquell paredó, moltes d’elles fins ara desconegudes.

El diari mexicà va recollir les paraules d’Eva Máñez, qui va subratllar la vigència del projecte en el context actual: «En un moment d’auge dels totalitarismes i del feixisme, una exposició com esta és molt important perquè ens permet recordar la perillositat de qui intenta eliminar i ridiculitzar els qui no se sotmeten».

Retrats i històries silenciades

La mostra incorpora fotografies dels treballs d’exhumació realitzats a Paterna durant l’última dècada, en els quals equips d’historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i forenses han tret a la llum les restes de les víctimes. L’apartat titulat Guardianas de la memoria combina els retrats de les familiars amb les fotografies dels seus parents afusellats, acompanyats del relat de cada història des d’una perspectiva feminista. Entre elles, La Jornada destaca els casos de Carmen Gómez Sales, que buscava el seu avi Vicente Gómez Mar, i de Flora Caballero García, a la recerca del seu germà Bernardo Caballero García.

Segons informa La Jornada, aquesta part de l’exposició és una de les que més ha afectat personalment l’autora, ja que les fotografies de xicotet format busquen provocar una sensació d’intimitat, obligant el visitant a acostar-se per a llegir cada història, com si se li confiara a l’orella.

La mostra es completa amb uns prismes triangulars dedicats a les 20 víctimes femenines del Terrer de Paterna —entre elles Rosario Migoya, Encarnación Iranzo Pradas o Angelina Barber Pastor— i amb una instal·lació central formada per un pot de roses, cada una amb el nom, el poble d’origen i la data d’afusellament d’estes dones. Amb el pas dels dies, les flors s’aniran pansint, en una metàfora sobre el pas del temps i la fragilitat de la memòria.

Un mirall de la realitat mexicana

L’historiador Pablo Yankelevich, especialista en estudis llatinoamericans, va assenyalar al diari mexicà que el projecte també dialoga amb la realitat mexicana actual, marcada per l’existència de fosses clandestines i per l’absència d’una política eficaç davant les desaparicions i els assassinats al país.

L’exposició, que ja ha viatjat per Cuba, l’Argentina i Luxemburg, romandrà oberta al públic fins al 30 de setembre al vestíbul de la biblioteca d’El Colegio de México, a Ciutat de Mèxic.

El projecte d’Eva Máñez manté viva la memòria històrica de les víctimes del franquisme valencià i, gràcies a itineràncies com la de Mèxic, continua traspassant fronteres per a arribar a públics molt diferents.