Arran de l’arribada del Ferrocarril i de la instal·lació de l’Estació van proliferar al seu vol tant alguns importants hotels. El més cosmopolita, en l’Avinguda Marqués de Campo, va ser l’Hotel Restaurant Avenida, propietat de la família Novell, a on eren asidus clients els actors, cantants i coristes que venien a fer les funcions al Serrano, al Royalty, al Principal o a l’envelat del Teatro Argentino. En el seu bar eren habituals penyes futbolístiques i ter tulies agrícoles de coneguts comerciants locals. En els anys 90 va ser assolat per construir vivendes, oficines i consultes mèdiques.

A la vora de l’estació, un altre dels Hotels més prestigiosos de la ciutat: l’Hotel Ferrocarril, en la postguerra renomenat com a Hotel Victoria i finalment venut com a solar per a alçar un anodí edifici de vivendes Front a l’estació de Servei TASA, a l’entrada de Gandia, trobàvem un altre Hotel Restaurant que ha format part de la vida ciutadana. Duia el nom del seu promotor i propietari ERNESTO Moratal. Durant els 60 i els 70 la barra oberta 24 hores el va convertir en port d’arribada de grups de joves i no tan joves a la recerca d’un xocolate calent a les 7 del matí per aconseguir reanimar aquells cossos damnificats que ho havien donat tot durant la nit anterior. Actualment s’ha convertit en el pàking de Mercadona.

Mereix una menció també l’Hotel Comercio, actualment edifici de vivendes, ubicat en la cantonada de l’Avinguda d’Alacant i Magistrat Català, front a la Farmàcia Peña.

En la zona del Prado, algunes cases, disposaven d’habitacions i menjadors populars per acollir als llauradors que venien a vendre els seus productes al Mercat des dels pobles de les comarques veïnes. Un dels més famosos, Casa Misteri, va romandre en actiu fins la década dels 90 i tirat a terra en els 2000.

Finalment vull recordar un establiment entranyable com va ser Casa Tereseta, on la mistela, les cacaues I el tramús alimentaven vesprades de tertúlies polítiques de joves in quiets en els anys de la transició, quan ja no tenia a penes activitat com a casa de menjars i pensió.

Fotografies: Col·leció L. Romero – S. Monrabal.