Hi ha moltes raons a favor de donar el relleu als humanoides xinesos. Perquè si un quinze per cent dels diputats concentren el setanta per cent del temps d'intervenció parlamentària en el Congrés, això vol dir que la majoria fan un paper accessori, com la goma-escuma de dins dels sofàs, el plàstic de bombolles o els membres del Senat.
Ací i allà, diversos senyals indiquen un retorn cap a formes de vida que crèiem engolides per la història. Per exemple, “El Dia del Turista”, que en els anys seixanta del segle passat (últimament, tot és passat) va sorgir en nombroses localitats costaneres
Com a espècimen, el madrileny, d'entrada, sembla distant i un punt altiu, però després resulta que, en termes generals, és com qualsevol altre estranger.
Al cine d'estiu sentíem la mateixa sensació de llibertat, d'ampliació de perspectives vitals, de serenitat i lleugeresa: encara que la pel·lícula fóra pèssima, el bar estava sempre obert, hi havia l'entrepà, la companyia, i una segona pel·lícula oferia allò que tantes vegades falta en la vida: una nova oportunitat.
Quan pense en la cavalcada fallera i en el Tio de la Porra, traslladats a la platja per decisió municipal, em ve al cap aquella iniciativa de Nicolás Maduro d’avançar el Nadal a l’1 d’octubre. Aquest desassossegant procés mental també bull d’imatges eixides de Bienvenido, Mister Marshall
