En un extens escrit d’al·legacions al Pla Especial de Protecció del Convent de Sant Jeroni de Cotalba, l’associació adverteix que l’instrument urbanístic no pot servir per a introduir usos hotelers, terciaris i turístics de gran abast sense la justificació ni la documentació que exigeix la llei

Massa Crítica de la Safor ha fet arribar a l’Ajuntament d’Alfauir un extens escrit d’al·legacions al Pla Especial de Protecció (PEP) del Sector Nord d’Alfauir i del Convent de Sant Jeroni de Cotalba, sotmès a informació pública mitjançant anunci publicat al DOGV núm. 10403, de 13 de juliol de 2026. L’escrit, signat per Cebrià Molinero Lloret en qualitat de president de la Junta Gestora de l’associació i en exercici de l’acció pública en matèria urbanística, planteja disset al·legacions i formula catorze peticions concretes a l’Ajuntament. «El PEP no pot convertir-se, sota la cobertura formal d’un instrument de protecció, en un mecanisme substitutiu del planejament general per a realitzar una reordenació global del sector», adverteix el text.

Extralimitació del PEP

El nucli de l’escrit denuncia una extralimitació del contingut del PEP respecte de la seua finalitat pròpia. Segons Massa Crítica, el Pla no es limita a establir condicions de protecció del Convent i del seu entorn, sinó que defineix tota una ordenança d’usos per al Sector Nord, incorporant-hi ús terciari, ús hoteler, hotel-balneari o vila termal, allotjament turístic, allotjaments rurals, albergs, restauració, congressos i activitats d’oci, esportives i fins i tot determinades instal·lacions agropecuàries, industrials i energètiques.

L’associació recorda que l’article 67.2 del TRLOTUP prohibeix, amb caràcter general, que els plans especials modifiquen les determinacions del pla general estructural, i que només s’admeten modificacions puntuals i degudament justificades. Per això reclama que es justifique, determinació per determinació, què es modifica, quina és la seua naturalesa, quina relació té amb la protecció del monument i per què cal fer-ho precisament mitjançant aquest Pla Especial.

Dubtes sobre la compatibilitat de l’hotel-balneari amb els valors del BIC

L’escrit posa el focus especialment en la introducció d’un ús hoteler-balneari, que podria implicar habitacions, spa, piscines, cuines, bugaderia, magatzems, instal·lacions de climatització i energètiques, aparcaments i accessos nous. Massa Crítica sosté que no n’hi ha prou d’afirmar que futures intervencions hauran de comptar amb autorització de la Conselleria de Cultura: el PEP hauria d’establir des d’ara mateix les condicions que garantisquen que aquest model d’implantació no compromet els valors que van justificar la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC).

En aquesta línia, l’associació demana que s’analitzen alternatives de menor intensitat —manteniment i millora de l’ús cultural, rehabilitació dels espais existents, allotjament limitat, turisme patrimonial— abans d’assumir que la conservació del monument exigeix necessàriament un hotel-balneari de l’envergadura prevista.

Paisatge, zones agrícoles i l’Hort Tancat

Una part important de l’escrit es dedica a la protecció del paisatge i les conques visuals del monestir. Massa Crítica sol·licita que l’Estudi de Paisatge incorpore fotomuntatges reals des de punts com la CV-60, els camins d’accés o l’entorn immediat del Convent, incloent-hi aparcaments, piscines, il·luminació i altres elements auxiliars, i no únicament valoracions genèriques d’integració paisatgística.

També reclama reforçar el règim de protecció de les zones ZRP-AG1, ZRP-AG2, ZRP-AG3 i ZRP-AG4, que formen part de l’Entorn de Protecció, amb una atenció especial a l’Hort Tancat o Hort de la Casa, pel seu valor històric vinculat a l’estructura agrícola del conjunt, i a la zona AG1, rellevant en la percepció del monestir des de la CV-60.

Mobilitat, seguretat, arqueologia i recursos hídrics

L’escrit denuncia que l’Ajuntament encara no ha acreditat que els accessos actuals —l’Alameda i el Vial del Convent, amb trams estrets— puguen assumir l’increment de trànsit que suposaria l’activitat hotelera, ni s’ha justificat la reserva d’aparcament de prop de 7.164 m² prevista. Reclama també estudis específics de seguretat i evacuació davant incendis, protecció de les restes arqueològiques identificades al conjunt, i documentació completa sobre l’increment del consum d’aigua i la gestió de sanejament i abocaments, amb els informes corresponents de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Documentació incompleta i informes pendents

Massa Crítica considera que l’expedient sotmès a informació pública és incomplet. Reclama que s’incorpore la documentació ambiental completa (inclòs el Document d’Abast EXP-2751061-RM), l’informe vinculant de la Conselleria de Cultura —exigit per la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià i recordat per la jurisprudència del TSJCV en el cas del PEP de Ciutat Vella de València—, així com una memòria econòmica que justifique de manera rigorosa la relació entre l’activitat hotelera i les necessitats reals de conservació del monument.

Manteniment de l’ús cultural i accés públic

Finalment, l’associació insisteix que la implantació d’un ús hoteler no ha de suposar la privatització funcional del conjunt. Demana que es garantisca expressament la continuïtat del programa de visites, dels recorreguts culturals i de l’accés públic al monument i als camins històrics, de manera que l’activitat hotelera quede sempre subordinada a la funció cultural i patrimonial del BIC.

Què demana Massa Crítica a l’Ajuntament

Entre les catorze peticions de l’escrit destaquen la revisió del PEP perquè la protecció patrimonial, paisatgística i arqueològica siga el criteri prevalent de l’ordenació; la justificació o retirada de la introducció de l’ús hoteler-balneari i dels usos terciaris associats; la identificació expressa de cada modificació de les NNSS i la seua cobertura legal; el reforç de la protecció de les zones agrícoles ZRP-AG i, en particular, de l’Hort Tancat; la incorporació de tots els informes i estudis sectorials pendents —patrimoni, medi ambient, mobilitat, seguretat, aigües, arqueologia i paisatge—; la garantia de manteniment de l’ús cultural i de l’accés públic al monestir; l’obertura d’un nou període d’informació pública si es produeixen canvis substancials durant la tramitació; i, subsidiàriament, que es done resposta expressa i motivada a cadascuna de les al·legacions formulades.

L’escrit, registrat el 24 d’agost de 2026 a Alfauir i Gandia, s’emmarca en l’exercici de l’acció pública en matèria urbanística que la legislació valenciana reconeix a qualsevol persona o entitat per a defensar la legalitat urbanística i patrimonial.