El Monestir de Sant Jeroni de Cotalba —enclavat prop de Ròtova i Alfauir— és un testimoni viu de la nostra memòria col·lectiva, un enclavament on ressona l’esplendor gòtic, renaixentista i barroc que va vertebrar la història de les comarques centrals valencianes. Vincular aquest espai al llinatge dels ducs reials, els March i Martorell, els Borja i als ecos de la cultura senyorial i monàstica és reconéixer un pilar fonamental de la nostra identitat. Per això, la notícia de la cessió del Monestir a la cadena Castilla Termal per a transformar-lo en un complex de luxe i centre de relaxació no hauria de rebre’s amb l’eufòria economicista amb què se’ns imposa el dogma turístic, sinó amb una profunda inquietud cívica.
S’argumenta sovint que l’única via per a salvar el patrimoni és la seua mercantilització; que la salvaguarda d’un Bé d’Interés Cultural (BIC) depén de la seua conversió en un producte de consum prèmium per a butxaques privilegiades. Aquest relat és fal·laç i perillós. Converteix la cultura en atrezzo, en un decorat exclusiu on el claustre medieval o l’església abacial es redueixen a simples passadissos de trànsit cap al benestar individual d’uns pocs clients disposats a pagar tarifes de cinc estreles.
La transformació d’un monument d’aquesta importància, mitjançant una concessió a llarg termini, soscava el principi democràtic fonamental segons el qual el patrimoni històric pertany a la societat que l’hereta. Un monestir jeroni, el primer de la Corona d’Aragó, concebut per a l’espiritualitat, el silenci, l’estudi i la comunió amb el territori, queda així despullat de la seua ànima per a ingressar en la lògica implacable del sector servicis. Les piscines termals, els circuits d’spa i les exigències d’una infraestructura hotelera d’alt standing imposen alteracions físiques i funcionals inevitables que banalitzen l’autenticitat del monument.
A més, aquest model d’intervenció aprofundeix en un monocultiu turístic que ofega el territori en compte de dinamitzar-lo de manera sostenible. En aquest casos sempre se’ns promet ocupació i riquesa, però se sacrifica l’accés públic universal a la cultura i es marginalitza als ciutadans, que veuen com els seus símbols col·lectius es converteixen en cotos tancats, inaccessibles per a la immensa majoria. Fins a quin punt és legítim hipotecar durant dècades el patrimoni comú per a satisfer el model de negoci d’una empresa hotelera?
La idea que la cultura ha d’estar supeditada al turisme, que ha de “vendre’s”, “atraure”, “espectacularitzar-se” i “rendibilitzar-se” per a justificar la seua existència, és precisament la que ha patrocinat l’Ajuntament de Gandia, amb un fracàs evident de posada en escena. Aquest absurd tractament de la cultura, que navega a contracorrent de les tendències que en matèria turística s’imposen des de fa temps —desestacionalització, sostenibilitat, respecte pel context i pel patrimoni immaterial, experiències de proximitat—, hauria de servir-nos precisament de referent negatiu: un exemple palpable del que no s’ha de fer amb un bé com Sant Jeroni.
La conservació del patrimoni no pot ni ha de delegar-se de manera exclusiva en la llei del mercat, com assenyala Blanca Garcia-Oliver. Si un monument històric pateix abandó o manca de fons, la solució democràtica exigix la implicació i la inversió pública directa, que garantisca la seua titularitat social i el seu gaudi col·lectiu, en compte d’entregar-lo al millor postor sota la coartada de la «rehabilitació d’elit».
Convertir Sant Jeroni en un balneari de luxe és abdicar de la nostra responsabilitat cultural. Significa acceptar que la nostra història només té valor si reporta beneficis econòmics immediats a empreses privades. Davant d’aquesta concepció mercantilista de la cultura, cal reivindicar un patrimoni obert, públic i respectuós amb el seu passat: un espai on la memòria històrica no siga un luxe efímer, sinó un dret de totes les persones, sempre. I per a fer-ho possible, cal exigir que l’Administració, siga local, autonòmica o estatal, actúe per preservar un lloc que conserva una part imprescindible de la memòria dels valencians.
ANA GANDÍA CASASNOVAS
Saforíssims insta la ciutadania a presentar al·legacions per a protegir Sant Jeroni
