El tràgic accident ferroviari a Toledo torna a colpir l’ànim d’un país que amb prou feines començava a recuperar una certa sensació de normalitat després del devastador impacte de la DANA viscuda a la Safor i a La Marina. La fatalitat irromp de nou en el debat públic, esta vegada en plena campanya electoral, i altera de manera inevitable les prioritats i el to de la pugna electoral.
Sobrietat davant l’oportunisme
Però més enllà de la inajornable exigència de responsabilitats, una catàstrofe d’esta magnitud no pot ser utilitzada com a palanca electoral. La tribulació de les famílies i el dol col·lectiu exigeixen una sobrietat política exemplar. És temps de serenitat, rigor institucional i de permetre que les investigacions tècniques i judicials avancen amb profunditat, mantenint-se al marge de l’oportunisme i del calendari electoral.
Un problema d’Estat
En estos moments de dolor profund, en què encara no disposem de dades ni d’elements sòlids sobre els fets concrets d’este accident, convé tanmateix mirar cap a arrere i examinar el quadre general. El sistema ferroviari espanyol arrossega des de fa dècades un debat estructural pendent que transcendeix qualsevol conjuntura de govern. Tant s’esdevinga sota una administració del Partit Popular —com va ocórrer en el dolorós accident d’Angrois a Galícia fa més d’una dècada— com sota l’Executiu actual, la xarxa ha demostrat vulnerabilitats sistèmiques que van molt més enllà dels colors polítics. Des del model d’inversió històrica entre la xarxa d’alta velocitat i les línies convencionals, fins a l’acumulació de reptes operatius en territoris com Catalunya o altres punts de la xarxa de Rodalies, la gestió ferroviària s’ha consolidat històricament com un complex problema d’Estat. Una qüestió de gran envergadura que exigiria sempre una mirada llarga i consensuada, exempta de demagògia.
Crida a la dignitat i a la calma
Exigir explicacions sobre estes deficiències acumulades és indispensable; utilitzar el dolor com a arma política, una irresponsabilitat. La gravetat del sinistre exigeix temprança, rigor en les indagacions i una ferma crida a la calma per a afrontar este moment de dol amb la dignitat i la serenitat que les víctimes i la societat mereixen.
