La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha convocat per al pròxim dimecres concentracions davant de tots els ajuntaments espanyols en suport a Ceuta. La iniciativa, presentada el passat dimarts 25 d’agost com una mostra d’«unitat» del municipalisme, va ser anunciada unilateralment per la presidenta de l’entitat, María José García-Pelayo, alcaldessa de Jerez pel PP, sense l’acord previ dels òrgans de govern de la FEMP.
Quatre grups amb representació en aquests òrgans —PSOE, IU-Compromís-Comuns-Podemos, ERC i Junts— ho han denunciat en un comunicat conjunt, en què acusen García-Pelayo d’haver actuat «a fets consumats». A Gandia, com en altres ciutats espanyoles, aquesta disputa s’ha reproduït entre els partits amb representació en el consistori.
El Partit Popular de Gandia ha retret a l’alcalde socialista, José Manuel Prieto, no haver-se adherit a la convocatòria «oficial» de la FEMP i haver organitzat, en canvi, un acte institucional del govern local en suport a Ceuta. Però el comunicat del PP local no diu que la convocatòria de la FEMP naix d’una decisió adoptada sense l’acord previ dels seus òrgans de govern, i que presentar com a «oficial» allò que no ha estat consensuat és enganyar la ciutadania.
Cal preguntar-se, a més, quina utilitat pràctica té per als ciutadans que els ajuntaments s’impliquen en una qüestió que escapa completament de les seues competències i que correspon a l’àmbit de la política estatal, les relacions exteriors i la política migratòria. Pel que fa a la solidaritat amb la població de Ceuta, no es dona per descomptada? O és necessari reivindicar-la en actes d’afirmació nacional?
Cap concentració davant dels consistoris afectarà positivament la situació de Ceuta, però el que sí que aconseguiran aquestes convocatòries patrioteres és traslladar a l’àmbit municipal la crispació dels partits de Madrid —sempre amb el mateix origen desestabilitzador— i legitimar els discursos d’odi, contraris a l’humanisme cristià que la dreta espanyola diu defensar. Els discursos de les dretes extremes no fan cap al·lusió al centenar de morts que va produir l’entrada massiva de marroquins a territori espanyol. I les mencions de Feijóo justificant «la ràbia» de la població de la ciutat autònoma, en què poden ajudar a mitigar la crisi?
Últimament, en un exercici d’endevinació sorprenent, Víctor Soler parla de si mateix com del «pròxim alcalde de Gandia». Però, en una ciutat que tants errors ha comés, costa creure que el pròxim alcalde de la ciutat puga ser fruit de la demagògia i la tergiversació conscient dels fets. No són pocs, a Espanya, els qui esperen traure rèdit del patriotisme demagògic, i Víctor Soler sembla voler ser-ne, a escala local, un beneficiari més. Ara bé, amb una mentalitat tan refractària a la reflexió, les dades constatables i la prudència més elemental, no es pot governar un consistori democràtic.
Les mobilitzacions simultànies en ciutats europees són habituals (contra guerres, per drets socials, pel clima i causes semblants). El que no té precedents comparables a Europa és que la presidenta d’una federació nacional de municipis —un organisme integrat per partits de totes les sigles— convoque, pel seu compte i sense el consens dels altres grups que hi són representats, els ajuntaments de tot un país, i ho faça a més en nom de la federació sencera.
És obvi que cap govern està lliure de crítiques. Ara bé, disfressar una maniobra d’erosió governamental d’acció solidària no és acceptable. Inventar la pólvora i encendre la metxa no convida a pensar en un futur més segur.
