Ha mort als 81 anys Artur Heras, una de les figures fonamentals de l’art valencià contemporani. Nascut a Xàtiva, va formar part, junt amb Manolo Boix i Rafael Armengol, d’aquella generació que durant els anys seixanta i setanta va contribuir decisivament a renovar els llenguatges plàstics valencians.
Heras va ser, sobretot, un creador lliure. Lliure de lligams, etiquetes i modes, que va saber transcendir construint un llenguatge propi i reconeixible, sempre molt vinculat a la literatura, el pensament i la cultura.
La seua trajectòria va tindre també diversos punts de trobada amb Gandia. Un dels primers va ser l’any 1997, amb motiu de la commemoració del naixement d’Ausiàs March. Per encàrrec del Departament de Cultura, Heras va crear la imatge gràfica de la celebració, des del logotip fins a les diferents aplicacions que acompanyaren l’ampli programa d’activitats dedicat al poeta.
Anys després va deixar una empremta molt més visible amb la remodelació de la plaça Jaume I. Allí va instal·lar unes singulars figures metàl·liques roges concebudes com a fonts que la imaginació popular —sempre més ràpida que qualsevol catàleg d’art— va batejar immediata-ment com “els Pinotxos”, pels seus llargs nassos. L’aventura va durar poc. Malgrat la seua força plàstica i bellesa, diversos problemes tècnics acabaren amb la seua retirada. Els Pinotxos passaren de la modernitat a l’ostracisme i encara hui deuen acumular pols en algun magatzem municipal, esperant temps millors.
L’any 2010 arribà una nova trobada. Una altra commemoració —perquè sembla que Gandia avança culturalment a colp d’aniversari—, esta vegada dedicada a Francesc de Borja, va propiciar que l’Ajuntament destinara part del pressupost a adquirir obra artística, una pràctica abandonada des de feia anys. Entre les peces adquirides hi havia una magnífica instal·lació d’Artur Heras, una al·legoria de la mort, exposada inicialment a l’Hospital de Sant Marc i que actualment es conserva al Saló Laval de l’Ajuntament.
I encara hi hagué un últim capítol, com no podia ser d’una altra manera, amb aniversari inclòs. Amb motiu dels 40 anys de la Universitat d’Estiu de Gandia, Heras i el professor de Filosofia Anacleto Ferrer, un tàndem que ens els darrers anys ha generat molt bons productes cultu-rals, comissariaren una exposició dedicada a Andreu Alfaro, escultor i dibuixant imprescindi-ble per entendre la renovació de l’art al País Valencià i amb un ampli reconeixement dins i fora del nostre territori. La mostra es va poder veure a la sala d’exposicions de la Casa de la Marquesa i d’aquella experiència queda també un magnífic catàleg dissenyat pel mateix Heras.
Ausiàs March, els Pinotxos, Francesc de Borja i Andreu Alfaro dibuixen així una xicoteta geografia gandiana d’Artur Heras. Projectes i experiències que vaig tindre la sort de compartir amb ell i que em permeteren conéixer, més enllà de l’artista, la persona.
Queda l’admiració per un creador lliure, intel·ligent i compromés, però també el record d’un home amable, pròxim i generós.
Que la terra et siga lleu, Artur.
