Charlotte «Lotte» Reiniger (Berlín-Charlottenburg, 2 de juny de 1899 – Dettenhausen, 19 de juny de 1981) va ser una directora de cinema alemanya (posteriorment nacionalitzada britànica) i la principal pionera de l’animació amb siluetes, anticipant-se a Walt Disney en més de deu anys.
Durant la seva adolescència, Reiniger es va enamorar del cinema, primer amb les pel·lícules de Georges Méliès pels seus efectes especials, i a continuació amb les pel·lícules de l’actor i director Paul Wegener, conegut avui en dia per la seva pel·lícula El Gòlem (1920).
Va aconseguir ser admesa a l’Institut für Kulturforschung (Institut d’Innovacions Culturals), un estudi berlinès dedicat a les pel·lícules d’animació experimental. Allí va realitzar la seva primera pel·lícula de siluetes, Das Ornament des verliebten Herzens («L’ornament del cor enamorat», 1919). Va ser allà on va conèixer la seva futura parella creativa i marit a partir de 1921, Carl Koch, així com altres artistes d’avantguarda que inclouen Hans Cürlis, Bertolt Brecht i Berthold Bartosch.
El 1923, se li va presentar una oportunitat única. El banquer jueu Louis Hagen, que havia comprat una gran quantitat de pel·lícules com una inversió per combatre la inflació en espiral de l’època, la va finançar per a fer un llargmetratge animat, que es realitzaria en un estudi construït damunt del seu garatge, prop de la seva casa de Potsdam. El resultat va ser Die Abenteuer des Prinzen Achmed («Les aventures del príncep Achmed», 1926), el més antic llargmetratge d’animació que es conserva
