La burla del diable —títol original, Beat the Devil— és una pel·lícula britànica rodada a Itàlia el 1953, dirigida per John Huston i protagonitzada per Humphrey Bogart. El guió, escrit per Huston i Truman Capote, adapta lliurement la novel·la homònima de Claud Cockburn, publicada sota el pseudònim de James Helvick.
Una estafa rere l’altra
La història segueix un grup tan pintoresc com poc fiable d’estafadors i vividors que espera en un petit port italià l’arribada d’un vaixell amb destinació a Mombasa. El seu objectiu és apoderar-se d’uns terrenys de Kenya que, suposadament, amaguen importants jaciments d’urani. Però els protagonistes no sols intenten fer-se rics: també fugen després de l’assassinat de Paul Vanmeer, un funcionari de l’Oficina Colonial britànica.
Enmig d’aquesta espera apareix una parella britànica aparentment respectable, formada per Harry i Gwendolen Chelm. A partir d’ací, les mentides es multipliquen: ningú diu tota la veritat, les aliances canvien a cada moment i fins i tot els matrimonis semblen formar part de l’estratègia. El viatge cap a Àfrica es converteix així en una successió de plans absurds, sospites, enganys i situacions cada vegada més difícils de controlar.
Una paròdia de Huston
Per damunt de qualsevol classificació —thriller, comèdia, drama, cinema negre o història d’amor—, La burla del diable és una paròdia burlesca del cinema negre. Huston es riu dels codis que ell mateix havia ajudat a consolidar amb El falcó maltès, i transforma l’aventura criminal clàssica en una farsa plena de personatges ridículament solemnes.
La semblança amb El falcó maltès no és casual. Totes dues pel·lícules comparteixen director i protagonista, i Beat the Devil recupera també Peter Lorre, mentre que Robert Morley ocupa una mena de lloc equivalent al que havia interpretat Sydney Greenstreet. El Bogart de 1953 ja no és exactament el Sam Spade segur de si mateix: és un aventurer cansat, amb problemes econòmics i molt més còmic, que sembla conscient que està representant una paròdia del seu propi personatge.
nytimes
Capote i el caos
Una de les particularitats del film és que el guió es va anar escrivint mentre avançava el rodatge. Huston i Capote modificaven les escenes sobre la marxa, una pràctica que explica tant l’espontaneïtat dels diàlegs com les irregularitats de l’argument.
Aquesta escriptura improvisada pot desconcertar, perquè la trama no sempre avança amb una lògica impecable. Però també és la font del seu encant. La pel·lícula no sembla interessada a construir una intriga perfecta, sinó a deixar que els personatges —Bogart, Jennifer Jones, Gina Lollobrigida, Robert Morley i Peter Lorre— s’enreden cada vegada més en les seues pròpies mentides.
Jennifer Jones aporta una energia imprevisible com Gwendolen Chelm, mentre que Gina Lollobrigida interpreta Maria Dannreuther amb una combinació d’elegància i ironia. Robert Morley i Peter Lorre acaben de donar forma a aquesta colla de conspiradors de fireta, més còmics que amenaçadors.
Una raresa amb personalitat
La pel·lícula no va ser ben rebuda per la crítica en el moment de l’estrena i va desconcertar el públic, que esperava una aventura més convencional. Amb el temps, però, ha estat reivindicada com una obra de culte i com una de les primeres mostres del cinema camp.
No és una pel·lícula per a qui busque una trama perfectament travada ni un thriller de manual. És més aviat una broma cinematogràfica de John Huston: una aventura tropical sense gaire heroisme, poblada per tramposos, oportunistes i personatges que es prenen massa seriosament els seus negocis imaginaris. El resultat és irregular, però també lliure, estrany i molt divertit quan entra en el seu joc.
A més, la falta de renovació dels drets d’autor als Estats Units va fer que la pel·lícula entrara en el domini públic en aquell país.
Fitxa tècnica
Títol original: Beat the Devil
Títol en castellà: La burla del diablo
Any: 1953
Direcció: John Huston
Guió: John Huston i Truman Capote
Basada en La novel·la Beat the Devil, de Claud Cockburn, publicada amb el pseudònim James Helvick
País de producció: Regne Unit
Rodatge: Itàlia
Localitzacions principals: Zona de Ravello i costa amalfitana
Gènere: Comèdia, aventura, cinema negre i paròdia
Producció: Santana Pictures
Distribució: United Artists
Fotografia: Oswald Morris
Música: Franco Mannino
Muntatge: Ralph Kemplen
Durada: Aproximadament 89-97 minuts, segons la còpia o versió
Format: Blanc-i-negre, 1,37:1
Repartiment principal: Humphrey Bogart, Jennifer Jones, Gina Lollobrigida, Robert Morley, Peter Lorre, Edward Underdown i Bernard Lee
Altres intèrprets: Juan de Landa i Manuel Serrano, aquest darrer sense acreditar
Estrena: 1953-1954, segons el país
Reconeixement: Inclosa pel National Board of Review entre les pel·lícules destacades de l’any
Situació dels drets als EUA: Domini públic per falta de renovació del copyright
