El CF Gandia va ser fundat el 26 de febrer de 1947, però des de molt abans a la ciutat es practicava el futbol. Hi ha notícia d’equips, tots ells aficcionats, des dels anys 20: el Gandia CD, el Gandia Sporting Club, el Gandia FC i altres agrupacions menors i de vida efímera organitzaven partits de rivalitat local i contra equips de les comarques veïnes en diversos camps als afores de la ciutat. El primer terreny de joc, construit en 1922, estava situat al final del carrer Legionari Bernabeu, al costat de la plaça de bous, on actualment es troba el supermercat Consum de l’Avinguda del Raval. En Benipeixcar, vora el col·legi de les Esclaves, jugava el Sporting Club amb samarreta llistada blanquiroja i pantaló blanc, en un camp inaugurat l’any 23. Posteriorment sorgiren més entusiastes del futbol, promotors d’un nou camp, al costat del Pont Vell, denominat “Les Ambròsies”. En acabar la guerra es tornaren a agrupar les distintes associacions esportives en els terrenys dels jesuïtes, on ara es troba el pàrquing del Serpis, amb el nom de Ducal, i en el Bulevar, al costat de l’Institut Vell. Eren l’AD, format en les Congregacions Marianes, el Frente de Juventudes, l’”Atómico” i finalment, l’any 47, un grup encapçalat per Bernabéu, Escrivà, Vicedo i Merí, qui seria el seu primer president, fusionen tots aquells equips i queda inscrit en la Federació el Club de Futbol Gandia.
Prompte adquireixen els terrenys, entre els actuals carrer Madrid i l’Avinguda de les Esclaves, per a la construcció d’un nou camp, el Mondúber, que s’inaugura el 15 d’octubre de 1947, amb un partit contra el Mestalla, filial del València CF, aleshores una potent formació. Però hauran d’esperar a la temporada 52-53 per a ascendir a la Tercera Divisió, categoria nacional, en la qual militarà durant més de trenta anys. Eren temps en que el futbol local, format per jugadors del poble, feia sorgir massives aficions que acudien puntualment a animar al seu equip els diumenges per la vesprada. Sense televisió i la veu oficial de Matías Prats en la ràdio lloant insistentment la grandesa del Real Madrid, a la gent només li quedava posar-se la bufanda de l’equip local i marxar cap al futbol, tal com la dona li retreia en aquella popular cançó de Rita Pavone (“Por qué, por qué, los domingos por el fútbol me abandonas….”) amb el desig d’una victòria èpica contra el poble del costat.
En la foto veiem la formació de la primera temporada de l’equip i el famós xalet “La Pilarica” al fons, també desaparegut.
Drets: Añón, Bonet, Orengo, Alfonso, Tonín, Martín, Castellà, Merí (president), Boro, Melo i Morant.
Baix: Ganga, Moragues, Mario Melo, Febrer, Miñana i Canet.
