La intel·ligència artificial ja no és cosa del futur a les administracions públiques espanyoles. Ho diu l’informe El impacto de la IA en el sector público español, fet per Esade Ecpol, Google i Implement Consulting Group (maig de 2025): el 67% dels treballadors públics —més de 960.000 persones— podrien veure com la IA canvia entre el 10% i la mitat de les seues tasques. Per a un altre 9%, unes 130.000 persones, el canvi podria ser encara més gran. Només un 24% fa tasques que, hui per hui, no es poden substituir. Si la IA s’utilitzara a fons durant deu anys, l’estudi calcula que el treball públic seria quasi un 9% més productiu, i això generaria 7.000 milions d’euros a l’any. És innegable que el ritme d’avanç de la IA ha sorprés els mateixos analistes, i que la seua implantació en l’Administració ja no és una qüestió discutible, sinó un fet en marxa.

Cinc punts febles, una mateixa solució

L’informe assenyala cinc aspectes on la IA ja està donant resultats: reduir el paperam, millorar el tracte amb els ciutadans, agilitzar la contractació pública, ajudar a decidir sobre concessions i controls, i aportar dades per a dissenyar millors polítiques. No és casualitat: són justament els punts on pitjor funciona hui l’Administració. Una llicència d’obra major pot tardar mesos a resoldre’s, molt per damunt del que marca la llei, registrar una empresa porta entre 39 i 55 dies, l’ingrés mínim vital només arriba a menys del 40% de qui podria cobrar-lo i el bo social elèctric, a menys del 25%. Són símptomes d’una Administració clarament millorable.

Els ajuntaments, en primera línia

Espanya té 3,5 milions d’empleats públics, i 696.000 treballen en ajuntaments i diputacions. Gestionen justament allò que més afecta el dia a dia: urbanisme, aigua, trànsit, aparcament, transport i atenció a persones en risc d’exclusió.

Altres nivells de l’Administració ja tenen exemples funcionant, que mostren cap a on va la cosa. El Ministeri de Justícia, dins del seu pla «Justicia 2030», ha automatitzat la gestió de 400.000 antecedents penals i ha posat en marxa un assistent que ja ha tramitat 1,5 milions de documents; també «anonimitza» de forma automàtica dades sensibles en els expedients judicials. La Generalitat Valenciana té el «Canal Empresa», una finestreta única perquè les empreses no hagen d’entregar el mateix paper diverses vegades. I Aena utilitza un xatbot, «Oli», que atén en huit idiomes als aeroports.

Però al nivell local —el que gestiona el dia a dia dels veïns— els exemples encara són escassos. A Barcelona, el robot ARI acompanya persones majors que viuen soles: vigila el seu benestar i els recorda prendre la medicació. I Gandia tampoc s’ha quedat al marge: l’Ajuntament va posar en marxa en 2024 dos ferramentes d’IA, Dingo i Noa, per a donar suport a la Policia Local i millorar l’atenció al ciutadà, dins d’un pla de modernització pagat amb fons europeus.

És a dir: la IA ja està entrant en l’Administració, encara que siga a poc a poc. El problema és que la política no l’ha posat encara sobre la taula, tot i que la IA ha saltat al primer pla del debat públic mundial, amb una atenció cada vegada més gran per part dels mitjans de comunicació, els governs i la ciutadania.

El que diuen els empleats públics

L’informe inclou una enquesta a 333 empleats públics en actiu que retrata bé la situació: el 54% ja utilitza IA almenys de vegades, i un 66% d’ells creu que ha sigut positiva. El que més fan amb ella és analitzar dades (62%), resumir documents (55%) i traduir textos (54%). El 74% pensa que la IA pot tindre un impacte positiu en el sector públic, i el 90% creu que l’Administració hauria d’estar al dia d’estos canvis. Però quasi el 60% reconeix que la seua institució no està preparada, i assenyala com a principals traves la seguretat, la fiabilitat de les ferramentes i les normes legals. Només un 6% creu que la IA ja podria fer la seua faena: la majoria espera poder formar-se (88%) o tindre més temps per a tasques importants (82%). No és, per tant, un problema de substitució, sinó d’una transició que s’està gestionant malament.

Canvis de la relació entre ciutadans i administració

L’informe dibuixa una Administració que s’avança a les necessitats, en compte d’esperar que el ciutadà les demane: sistemes que detecten sols qui té dret a una ajuda i no la cobra, assistents que resolen tràmits sense cues ni horaris, i ferramentes que ajuden a decidir sobre concessions i controls sense llevar-li l’última paraula a una persona. El mateix estudi ho diu sense embuts: «la relació dels ciutadans amb l’Administració sol patir retards, opacitat i problemes d’accessibilitat». Canviar açò no és només qüestió de tecnologia. Cal bon govern, que els algoritmes siguen transparents, voluntat política, i que els ciutadans tinguen informació.

El silenci de la política municipal

Mentre el debat tècnic i social avança —amb el reglament europeu sobre IA en ple vigor des d’enguany, i ajuntaments que ja utilitzen ferramentes concretes—, a Gandia el debat polític sobre aquest tema no existix. Ni en els plenaris ni en les notes de premsa dels grups municipals hi ha una sola reflexió sobre el que això suposarà per a l’ocupació pública, per als servicis bàsics o per a la relació amb els veïns. És el canvi tecnològic més gran des que internet va arribar a l’Administració, i l’agenda local continua en una altra cosa: estratègies partidistes, baralles electoralistes, l’exaltació de les festes, el conreu compulsiu de les xarxes amb tota classe de missatges buits, sense cap idea al darrere…

El Fòrum Econòmic Mundial calcula, en el seu Future of Jobs Report 2025, que 6 de cada 10 treballadors del món hauran d’aprendre coses noves o millorar les seues competències abans de 2030 per a no quedar-se fora del mercat laboral. Eixa xifra afecta també els centenars de milers d’empleats públics que treballen en els ajuntaments espanyols. Un repte que exigix propostes polítiques, compromisos i informació ciutadana. Però de tot açò no es parla en clau local, perquè els partits ignoren el debat que un canvi d’aquesta magnitud reclama.