Revista

Obrim una secció dedicada a obres audiovisuals creades amb intel·ligència artificial, on la imatge, la música i el relat s’uneixen per explorar emocions, memòries i mons impossibles

Un breu document, gravat a França el 18 de maig de 1956, que ens deixa veure Pablo Picasso treballant al seu taller: amb uns pocs traços ferms, la cara apareix progressivament sobre el paper.

"El país que més creix del món" no és a cap mapa, però ja supera els 122 milions de persones. És el país imaginari que representa una realitat urgent: la del desplaçament forçós.

Una cançó pensada per mantenir viva la memòria de les víctimes i les persones afectades, i per exigir veritat, justícia i reparació.

Una pausa. Un ritme. Un somriure. I la sensació reconfortant que, de vegades, la vida es pot arreglar —o almenys fer més lleu— simplement ballant.

El empleo és un curtmetratge d’animació d’una contundència extraordinària sobre el treball, l’alienació i les jerarquies que sostenen la vida quotidiana

Gandia 2024. Els acomiadaments no sempre han de ser tristos. De vegades són la manera més intensa de dir: hem tingut sort, hem estat plegats, i hem sigut feliços.

A Somàlia, milions de xiquets i xiquetes estan en risc per la fam. Un xicotet sobre d'aliment terapèutic pot ajudar a salvar la vida d'un xiquet o una xiqueta amb desnutrició.

Pensem que estem mirant-los, però són ells els que ens miren. Cansats, sorpresos, encuriosits... Des del nord d’Anglaterra, fa més de cent anys, aquells obrers, dones i nens captats per les càmeres de Mitchell & Kenyon ens travessen amb la mirada.

Un tio jove i nerviós, un vell tranquil i la carretera recta més llarga del món: la planura de Nullarbor, a Austràlia