Revista

Un home rega plantes al terrat d’un gratacels, rellisca per una pell de plàtan i cau. Mentre precipita cap a la mort, uns ocells li projecten la seua vida en segons

L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va entrar a la fàbrica, encara amb trenes i amb un tímid «sí, senyor» als llavis.

S.A. For Dixieland Band és una banda de músics de la Safor, liderada pel virtuós saxofonista Miquel Just, que rescata la música americana dels inicis del segle XX i la fa desfilar pels carrers de Gandia.

La generació Beat va qüestionar les convencions socials, la moral dominant, el consumisme i les formes establertes de crear i viure. Hui, en una època marcada per les xarxes socials, la saturació d’imatges i la necessitat constant de mostrar-nos, aquestes escenes familiars i aparentment senzilles ens recorden el valor de la presència, de la conversa i de la creació compartida.

Enough: quan diem «ja n’hi ha prou» i ho fem de veritat

És eixa sensació de saber que alguna cosa ha canviat, encara que no sàpigues exactament què. És el soroll de fons d’un país que parla, discuteix, canta i, de vegades, s’emprenya. I precisament per això huí estrenem una columna d’opinió amb el mateix nom: La polseguera.

"La burla del diable" és una comèdia d’aventures de John Huston que parodia el cinema negre i, especialment, "El falcó maltès". Entre mentides, sospites i plans absurds, la pel·lícula converteix l’aventura clàssica en una divertida farsa de vividors i tramposos.

Joan Salvat-Papasseit, amb “Tot l’enyor de demà”, hi deixa un vers ple de desig, memòria i llum. La veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí en fan una peça delicada i viva.

Un altre nivell de bogeria: dos wingsuiters baixen per una canal estreta, recta i brutalment vertical, passant tan prop de les roques que mirar-ho ja fa vertigen.

Arran de l’arribada del Ferrocarril i de la instal·lació de l’Estació van proliferar al seu vol tant alguns importants hotels.