Masaje (Iván Zulueta, 1972)

IVÁN ZULUETA
04 NOV. 2026
4,8 / 5
2 min de lectura

Masaje no explica una història: és una experiència. Zulueta filma directament la pantalla d’un televisor i comprimeix en tres minuts una jornada sencera de programació televisiva, accelerada fins al vertigen: informatius, publicitat, desfilades militars, imatges de l’Espanya oficial del tardofranquisme. El resultat és un bombardeig de flaixos, sorolls i fragments que el mateix títol anuncia: un massatge, sí, però més proper a una descàrrega elèctrica que a una relaxació.

La idea és brillant perquè converteix la televisió en matèria cinematogràfica. Zulueta no ens mostra “la realitat” a través de la pantalla: ens mostra la pantalla com a realitat, amb el seu ritme artificial, la seva repetició i la seva capacitat d’anestesiar-nos mentre ens bombardeja. En aquest sentit, Masaje anticipa el que després farà amb la imatge i la cambra a Arrebato: el mitjà no només registra, també modifica, obsessiona i consumeix qui el mira.

Zulueta no critica el franquisme explicant-lo, sinó obligant-nos a sentir la seva presència dins del soroll quotidià de la pantalla.

Hi ha també una agudesa política molt Zulueta. Entre anuncis i espais diversos hi passen desfilades i presència militar; el director va parlar d’un “Franco subliminal” que, precisament per estar dissolt en el flux televisiu, podia passar desapercebut. No és un pamflet explícit: és una crítica feta amb muntatge, ritme i saturació.

  • Direcció: Iván Zulueta
  • Durada: 3 minuts
  • Format: 35 mm, blanc i negre

Fes-te soci de Massa Crítica!!

No et quedes com un simple espectador davant els canvis que vivim. Massa Crítica és l'espai on la reflexió es converteix en acció cívica. Si creus que és el moment de prendre la paraula i evitar retrocessos a la nostra ciutat, aquest és el teu lloc. Contacta