Cada matí podem creuar-nos amb algú que empeny un carro de ferralla vora la carretera i no aturar-nos a pensar que, darrere d’eixa imatge, hi ha una vida que potser un dia s’assemblava molt a la nostra. Contigo, de Christian Mejía Carrascal, segueix Antonio, un recol·lector de cartró que somia tornar al seu poble i que troba, entre la basura i la solitud, una raó inesperada per a continuar: l’amor.
Contigo és un curtmetratge colombià de 2012, rodat a Barranquilla, que converteix una imatge quotidiana —la d’un home que recorre els carrers amb un carro ple de cartrons i ferralla— en el punt de partida d’una història de tendresa, solitud i dignitat. Amb vint minuts de durada, Christian Mejía Carrascal construeix un relat contingut, humà i profundament commovedor sobre la possibilitat de començar de nou quan tot sembla perdut.
Una història entre la basura i l’esperança
Antonio, interpretat per Aníbal Tobón, és un ancià recol·lector de cartró que viu amb una obsessió senzilla i poderosa: tornar al poble del qual va haver de fugir molts anys enrere. Cada moneda que guanya la guarda amb l’esperança de reunir prou diners per a recuperar una vida interrompuda.
La pel·lícula no explica la seua història amb grans discursos ni melodrames. Ens la fa entendre a través dels gestos, del treball incansable i de la rutina d’un home que s’ha acostumat a ser invisible per als altres. Per això, quan en una de les seues jornades troba entre la basura i els cartons alguna cosa que no esperava —l’amor—, el curt adquireix una força especial: no és una història de pobresa, sinó sobre la capacitat de sentir i estimar malgrat la pobresa.
Interpretacions i mirada
Aníbal Tobón encarna Antonio amb una contenció admirable: la seua mirada cansada, els moviments mesurats i la veu continguda transmeten tota una biografia sense necessitat d’explicar-la. Isabel Jiménez, com a Maria, aporta la presència que trenca la solitud del protagonista i converteix el relat en una trobada entre dues persones que, cadascuna al seu mode, també ha après a sobreviure.
La direcció de Christian Mejía Carrascal opta per la proximitat i la sobrietat. La fotografia de Carlos García de Dios retrata Barranquilla sense exotisme ni complaença: els carrers, la runa, els cartons i els espais marginals esdevenen el paisatge moral de la història. L’ambientació de Jorge Cadena i el so d’Alejandro Fábregas reforcen aquesta veracitat, mentre que la música de Juan Sebastián Bastos, amb el tema “Chikey” de Cielito Drive, acompanya el relat amb una sensibilitat continguda.
Un curt premiat i reconegut
Contigo va tindre una notable trajectòria festivalera. Va ser seleccionat al Short Film Corner del Festival de Canes el 2012 i va rebre premis i reconeixements a festivals de Colòmbia, Grècia, Espanya, Mèxic, Xile, Itàlia, Suïssa, Egipte, França, Panamà i els Estats Units. Entre els guardons destaquen el de millor curtmetratge al Festival de Cinema de Bogotà, el de millor curt nacional al Festival Internacional de Cinema de Barranquilla i els premis de fotografia i muntatge al Naoussa International Film Festival.
Aquests reconeixements no són casuals: el curt sap combinar una història íntima amb una preocupació social real, sense caure en el discurs fàcil. És un cinema que mira de front les persones que la ciutat sol passar per alt, però que no les redueix al seu dolor: els dona desig, memòria i capacitat d’estimar.
