En el primer tram del Passeig (Cabo Pastor) hi havia unes escales que baixaven als urinaris públics i que la ironia popular va batejar com el metro de Gandia. Després d’alguns anys tancats degut a la falta d’higiene en els 80 van ser eliminats definitivament. Si creuaves el carrer et trobaves un singular quiosc amb sis vitrines i el sostre de ceràmica on s’anunciaven les pel·lícules que es projectaven a Gandia. Un bon dia de finals dels anys 50 va ser enderrocat sense cap raó i substituit per unes vitrines metàl·liques de doble cara instalades en les vores del Passeig a banda i banda. A causa del tancament de les sales de cine a principi dels 90 van anar quedant buides i també desapareixeren del paisatge urbà.
Val a dir que fa uns pocs anys el quiosc va tornar al Passeig, més o menys al mateix lloc i amb una rèplica en ferro d’aspecte similar, que l’Ajuntament va cedir a l’Amorosa, la quiosquera històrica que havia tingut durant molts anys una caseta prop d’allí per a la venda de llepolies, premsa i tabac, (cigarrets americans solts que compràven i fumàvem d’amagat quan vam ser adolescents), La falta de relleu generacional i segurament també la crisi econòmica i de costums socials ha acabat buidant el quiosc sense trobar, a hores d’ara, cap utilitat pública que torne a donar-li vida.
També al jardí de la Casa de la Marquesa, en els primers anys del segle, es va construir una rèplica més fidel a l’original que la del Passeig, per a ser utilitzada com a bar.
Urinaris i quiosc. Passeig, 1950. Fotografia: col·lecció Lluís Romero.
