Poetes

L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va entrar a la fàbrica, encara amb trenes i amb un tímid «sí, senyor» als llavis.

Joan Salvat-Papasseit, amb “Tot l’enyor de demà”, hi deixa un vers ple de desig, memòria i llum. La veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí en fan una peça delicada i viva.

Un poema sobre la paradoxa de l'amor: com allò que perdem, precisament en perdre'l, se'ns fa més present que mai. "Ara que ja no ets, amor, ets més que mai" —el vers que ho resumeix tot.

Vora cinc segles després d’Ausiàs March, Carles Dénia torna a donar alè als seus versos. Amb «A tu deman que lo cor m’enfortesques», la música uneix dues veus de Gandia i fa arribar al present una pregària antiga, intensa i encara plena de vida.

El poeta renaixentista d'Almoines escriu en forma de balada, un gènere trobadoresc pensat per ser cantat i acompanyat de música, en esta ocasió, de Raimon.

"La Drova és el meu paradís particular. Desitge i espere que cadascú en tingui un. I que si no en té, que se'l fabrique"

Marina Rossell recita, fet música, el poema de Maria-Mercè Marçal

Ovidi Montllor recita, amb música de Toti Soler, "Dóna'm la mà", de Joan Salvat-Papasseit

"Viure ofert a la vida no pas nugat a un arbre com vençut."

Veles e vents és un poema d’Ausiàs March que presenta el viatge marítim de l’amant cap a la seua estimada, símbol dels obstacles de l’amor. Raimon el va musicar i popularitzar, destacant-ne la intensitat i l’emoció