Poetes

«Dóna’m la mà» | Salvat-Papasseit | Ovidi Montllor

Dona'm la mà

Poema «Dóna’m la mà», de Joan Salvat-Papasseit. Recitat per Ovidi Montllor, i amb música de Toti Soler.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Massa Crítica Safor

Més de l'autor

Article anterior
«L’amor és un costum ben educat» | Josep Piera
Article següent
«Per tu retorno» | Maria-Mercè Marçal | Marina Rosell

Fes-te soci de Massa Crítica!!

No et quedes com un simple espectador davant els canvis que vivim. Massa Crítica és l'espai on la reflexió es converteix en acció cívica. Si creus que és el moment de prendre la paraula i evitar retrocessos a la nostra ciutat, aquest és el teu lloc. Contacta

Contacta

Articles relacionats

Últimes entrades