Quan Gandia encara no s’havia tret de damunt el malson de la postguerra, el pla d’estabilització econòmica, implantat pel franquisme el 1959, va marcar l’inici d’un creixement econòmic que produí el conegut baby boom, aquella explosió demogràfica que, entre les dècades dels cinquanta i els setanta, va transformar la societat i va omplir de vida les ciutats i els pobles.
A Gandia, molts d’aquells xiquets que hui ja són avis van vindre al món en un lloc que forma part de la memòria sentimental de diverses generacions: la Clínica Pellicer.
La història començà l’any 1956, quan el doctor Antonio Pellicer va decidir obrir al final del Passeig (on actualment es troba la Caixa) una clínica de maternitat. La ciutat creixia, però els serveis sanitaris encara estaven lluny de respondre a les necessitats d’una població en expansió. La Seguretat Social no s’implantaria fins al 1967, l’Hospital Francesc de Borja entraria en funcionament com a ambulatori en el 73 i no és fins 1977 que ho faria com a hospital amb servei de maternitat.
Mentrestant, nàixer a Gandia significava, en molts casos, fer-ho en alguna de les poques instal·lacions disponibles. A més de l’antic hospital de Sant Marc (actualment Museu Arqueològic) destinat a famílies amb pocs recursos, hi havia la clínica del doctor Martínez (el “Rascló»), coneguda com a Clínica San Ramón, situada a la plaça de les Escoles Pies; la Clínica La Esperanza en la Vila Nova (actualment Restaurant Begin), a càrrec dels metges Paco Fuster i Carmelo París, i la de Pellicer. Eren centres on atenien dones de Gandia i de tota la comarca, en una època en què desplaçar-se per rebre assistència mèdica no tenia res a veure amb les facilitats actuals.
La Clínica Pellicer va obrir amb unes instal·lacions que, per a l’època, resultaven modernes i ben equipades. Disposava de deu habitacions,, una sala d’esterilització, una sala de parts, un quiròfan, sala de consulta, despatxos i recepció. Era, per tant, un centre sanitari preparat per a atendre els naixements d’una generació que arribava al món en plena expansió demogràfica.
La implantació i posterior creixement de la Seguretat Social va transformar profundament l’assistència sanitària. En els anys 70 i 80 els nous serveis públics i l’obertura de l’Hospital Francesc de Borja van modificar els hàbits de les famílies i van reduir progressivament l’activitat de les clíniques privades de maternitat.
La Clínica Pellicer va començar a perdre el protagonisme que havia tingut durant dècades i va tancar l’any 1978. Va ser venuda a l’empresa ODEC en l’any 90 i quan este centre de dades va construir la seua nova seu a l’avinguda de la Mar, la cantonada del Passeig amb el carrer Abat Sola va desapareixer entre la pols de les màquines de demolició en els anys de la bombolla immobiliaria, a principi del segle XXI.
La generació del baby boom va créixer en una ciutat que deixava arrere moltes de les formes de vida tradicionals i avançava cap a una societat més urbana, amb nous serveis i noves expectatives democràtiques.
Clínica Pellicer 1975. Fotografia: Col·lecció Lluís Romero
