“Naix Xeraco 2050, el projecte que definirà el futur del nostre poble amb la participació de tota la ciutadania. Participació, consens i visió de futur per a construir el Xeraco de 2050”. Esta és la presentació de l’última ocurrència/espectacle de l’ajuntament de Xeraco.
Comprovada la capacitat de mobilització sobre nombrosos xeraquers en processons i batucades, esmorzars i cremaets, la primera autoritat s’atrevix a incitar-nos a la reflexió sobre el futur del nostre poble, inconscient del risc que li suposa simplement que la gent reflexione.
La proposta de definir el model de poble que volem, quan s’està pressionant la Generalitat perquè done el vistiplau al Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat fa quatre anys sense cap participació, és una broma, o una presa de pèl.
Que la proposta és una ocurrència més de les que periòdicament presenta en premsa i xarxes i que acaben en no res ho demostra el fet que no es dignara a contestar ni a llegir les 50 esmenes presentades al PGOU en el període d’exposició al públic que la llei obligava.
Per si el Crist de l’Agonia li haguera inculcat el virus participatiu, li refrescarem la memòria recordant-li alguns dels problemes que consideràvem i considerem imprescindible resoldre, i que encara podríem incloure en el PGOU, si realment s’ha produït el miracle.
El Xeraco del futur des del punt de vista urbanístic (que determina la resta d’activitats) va quedar clarament definit per les Normes Subsidiàries aprovades pel primer ajuntament democràtic fa ara 45 anys. Model del qual ens sentim orgullosos els qui participàrem en el seu disseny i aprovació.
La nostra negativa a aprovar el PGOU, hui pendent de ser ratificat, es fonamentava en el fet que s’allunya del model vigent, per l’excés de sòl urbanitzable, augmentant un 50% el sòl consolidat, i la capacitat del Pla fins als 32.000 habitants. Considerant també la mala ubicació, envaint zones protegides, disposant com disposem d’espai en millor lloc i millors condicions.
El model proposat pel Pla entra en contradicció amb el creixement experimentat els últims temps i els recursos disponibles. De 2014 a 2023 el nombre d’habitants no ha variat, mantenint-se entorn dels 5.900, i en 7 anys la superfície construïda ha estat de 250 m². Referent als recursos hídrics, les necessitats del Pla són de 980.000 m³ i les disponibilitats d’uns 800.000 m³ anuals.
Eixes dues dades haurien de ser suficients per a reconsiderar un Pla iniciat en plena bombolla urbanística, elaborat durant 23 anys d’estudis, canvis de legislacions, guerres amb les conselleries, i una ciutadania conscient hui dia de la importància del respecte al nostre entorn per al futur del planeta i la qualitat de vida.
Són dos dels problemes assenyalats inclosos en les dotze esmenes que li presentarem, que qualsevol persona interessada en l’opinió dels seus veïns hauria d’haver llegit.
Si l’ajuntament mostra tant d’interés a aportar solucions als problemes que patix el Xeraco de 2026, li assenyalem tres d’urgent solució abans d’iniciar el camí del 2050:
El problema de l’aigua. Per a reduir els nitrats, que sovint superen els 150 mg per litre a l’estiu, és imprescindible la protecció total de l’aqüífer del qual s’alimenten els pous que ens abastixen. Per a evitar la pèrdua del 35% d’aigua, no es tracta de sectoritzar la xarxa, sinó que s’han de renovar i eliminar els 20 km de canalitzacions d’uralita, prohibida per cancerígena. Si realment volem lluitar contra les inundacions, hem d’incloure una xarxa de drenatge de tot el terme, la connexió del Barranc de les Fonts amb el riu, que ja figurava en estudis anteriors, i el control de les turbines per l’ajuntament.
El problema del trànsit de pas. És imprescindible traure a fora els cent camions d’alt tonatge que circulen diàriament travessant el poble, incloent en el Pla l’accés Nord.
Recuperació de l’Alameda. La Platja es mereix la recuperació de l’Alameda d’entrada, de l’Escalèxtric del riu fins a la zona nord, desestimada en el seu dia.
Necessitem solucions als problemes que patim, i menys focs artificials per a enlluernar els veïns.
