Gandia celebra des d’este dilluns la Setmana Europea de la Mobilitat amb un ampli programa d’activitats: marxa ciclista, Dia Sense Cotxes, transport urbà gratuït, un plenari amb escolars i un parc d’educació viària a la plaça del Prado. És un programa polit, ben intencionat i, sobretot, breu. Dura una setmana. Però la ciutat dura tot l’any.

Una pregunta sense resposta

La regidora de Mobilitat, Lydia Morant, ha presentat la Setmana de Mobilitat com una oportunitat “per a reflexionar sobre el model de ciutat que volem construir”. Qui planteja eixa qüestió en públic sol tindre preparat un discurs sobre el que s’ha fet, però Morant no en va fer cap. Quina política de mobilitat? Quina ciutat volem construir? Ens quedarem sense saber-ho.

Cal remarcar que la proposta municipal enumera actes, no polítiques; que parla de formes de participar en la Setmana, però no d’objectius i compromisos ni demostra tindre una estratègia que la ciutadania reconega. De fet, com en molts altres casos, cada campanya institucional sembla arrancar del no-res, sense referències anteriors, demostrant en cada ocasió una falta de continuïtat sorprenent.

Motor sí, bicicleta no

L’omissió de la regidora sobre el seu model de ciutat no seria greu si el seu govern impulsara polítiques que la ciutadania coneguera. Però passa just el contrari. La mateixa ciutat que esta setmana convida a deixar el cotxe a casa acull, durant quatre dies, la sacrosanta Fira del Motor, que ocupa 20.000 metres quadrats de superfície urbana dedicats a l’exaltació de l’automòbil. Els cotxes no s’ubiquen en recintes firals o polígons, sinó en plena via pública, que el consistori cedix a l’esdeveniment motoritzat i sostrau, sense explicacions, a la mobilitat dels ciutadans. Cap altra ciutat espanyola organitza un certamen en els termes en què el govern local imposa la Fira del Motor. Les grans cites del sector se celebren en espais habilitats a este efecte, però no a costa dels drets de la ciutadania, precisament, en matèria de mobilitat. A Gandia s’han presentat models d’automòbils a la Casa de la Cultura, però no s’ha sabut mantindre un servei públic de bicicletes. Des del desmantellament de SaforBici, fa quatre anys i mig, la ciutat no en té cap. València i altres ciutats mitjanes i menudes de la Comunitat Valenciana sí, perquè entenen la bicicleta com a part d’un concepte de mobilitat real, sustentat en la pedagogia i en polítiques transversals.

Tots els models, cap model

Eixe comportament té una explicació senzilla: a aquest govern li servixen tots els models de ciutat: segons les èpoques tots estan bé. La ciutat verda quan toca parlar d’Europa, la ciutat del motor quan toca vendre oci i consum o les bondats de l’automòbil, i la que convinga en cada ocasió.

Qui no ha triat un model no necessita rendir comptes per cap. Aquesta falta d’empenta política encaixa, a més, amb la desregulació efectiva de l’espai públic que s’ha anat consolidant en els últims anys. La gestió municipal en matèria de sorolls, com la pedagogia municipal, és senzillament inexistent, i l’aplicació de normes cíviques sobre el benestar animal o la salut de les persones brilla per la seua absència a la ciutat.

Un espai públic desregulat

La via pública s’ha convertit en un espai desregulat al servei de col·lectius que l’ocupen no només en dates determinades, sinó al llarg de l’any, sense criteri que ordene els usos racionalment. Un espai públic sense regles conegudes per la ciutadania no és un model de ciutat. És el pitjor que li pot passar a una ciutat.

Quant a la policia municipal, garant de la mobilitat, la seguretat i els drets dels ciutadans, no és cap secret que el seu nombre no és suficient ni, per tant potser d’una eficàcia òptima. Però potser no siga sols un problema de quantitat d’agents, sinó també d’instruccions clares, basades en normes clares. Les zones per a vianants patixen un desordre circulatori crònic durant bona part del dia, a causa de les furgonetes i camionetes de repartiment, i rarament es veu algun agent de la policia local ordenant la circulació. Passa una cosa semblant amb la velocitat dels vehicles en zones molt poblades de vianants, on el control és escàs.

Un examen

La Setmana de la Mobilitat, més que una celebració, és un examen. Interpel·la el govern sobre les seues polítiques reals, les de la resta de l’any. Les escenificacions per a la galeria, només demostren que no hi ha un pla integral sobre l’espai públic ni un «model» de ciutat que la regidora puga invocar.