La Fundació Bancaixa i ABANCA presenten l’exposició Compromís amb l’art. De Miró a Barceló, que reunix a València una selecció dels fons d’art contemporani de les dos institucions, oferint una mirada retrospectiva a l’evolució de l’art durant els segles XX i XXI. La mostra, comissariada per Fernando Castro Flórez, planteja un diàleg entre les col·leccions […]
Aquesta exposició recupera l’univers creatiu de la revista Gutiérrez (1927–1934) i la figura de K-Hito, un dels grans noms de l’humor gràfic espanyol del segle XX. A través de dibuixos, revistes, fotografies i documents originals, la mostra ens apropa als viatges festius que la redacció de la revista feia per visitar les Falles. La itinerància […]
Mar Palau Correspondències. Video realitzat per l'exposició La veu a la mà. Isaki Lacuesta, Caldes d'Estrach 2006 Maria de la Mar Bonet clausura a Gandia la seua mostra pictórica «La veu a la mà» és el títol d’aquesta exposició composta de 79 esplèndides obres que daten des de l’any 1977. Pintures que ens conviden a […]
Recull una selecció de l’obra gràfica de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les col·leccions universitàries espanyoles d’art contemporani més importants
"La Drova és el meu paradís particular. Desitge i espere que cadascú en tingui un. I que si no en té, que se'l fabrique". Josep Piera Beniopa, 1947-La Drova, 2026.
Piera ens farà molta falta. El trobarem a faltar en cada passejada pels racons de la Drova, en cada paella comboiadora de trobades, en cada encontre que sempre era una alegria per evocar moments o avançar projectes.
Un jove despreocupat de 18 anys que viu entre festes i cerveses a la regió del Jura, veu com la seua vida fa un gir inesperat quan ha de fer-se càrrec de la seua germana de 7 anys.
Quan pense en la cavalcada fallera i en el Tio de la Porra, traslladats a la platja per decisió municipal, em ve al cap aquella iniciativa de Nicolás Maduro d'avançar el Nadal a l'1 d'octubre. Aquest desassossegant procés mental també bull d’imatges eixides de Bienvenido, Mister Marshall, ara que la realitat torna a tindre el color cendrós del cinema antic. Aleshores, per instint bàsic de supervivència, procure concentrar-me en les cames creuades i descruades dels bons temps de Sharon Stone, la meua Santa Rita de Casia particular.
La cancó de Jaume Sisa va tenir un èxit immediat en el moment mateix que es va publicar i amb el pas del temps n'ha crescut la popularitat tot traspassant generacions
Al cine d'estiu sentíem la mateixa sensació de llibertat, d'ampliació de perspectives vitals, de serenitat i lleugeresa: encara que la pel·lícula fóra pèssima, el bar estava sempre obert, hi havia l'entrepà, la companyia, i una segona pel·lícula oferia allò que tantes vegades falta en la vida: una nova oportunitat.
Dolly Daisy és una nena que viu en un petit poble. Està avorrida de la seva vida i somia amb aventures. Un dia, coneix una flor de la qual s'enamora. La flor li diu a Dolly Daisy que pot portar-la en una aventura a la lluna. Dolly Daisy accepta, i la flor la porta en un viatge màgic.
La primera pel·lícula de siluetes de Charlotte Reiniger, la cineasta alemanya que uns anys més tard, el 1926, rodaria el primer llargmetratge d’animació que es conserva
A final de 2016, un grup format per arqueòlegs i paleontòlegs forenses va descobrir el túmul funerari de la família March al monestir de Sant Jeroni, a Alfauir, prop de Gandia
Dino Risi ens mostra un món on els adolescents es burlen de tot amb divertida falta d’escrúpols, els amics s’enganyen, i els adults, començant pels pares, són uns buscavides consumats. I al barri es viu amb tanta pobresa que fins i tot el llogater ha de llogar el seu llit durant el dia perquè puga dormir un altre
Hutcheson impulsa els seus redactors a escriure amb claredat i honestedat perquè la informació siga accessible i útil per al públic. El quart poder planteja una confrontació —entre ètica i sensacionalisme— que continua sent d’una actualitat sorprenent.
En un cementiri nocturn, diversos esquelets surten de les tombes i comencen a tocar música i a ballar. Un gat negre els espanta, però els esquelets responen llançant-li els seus cranis
El jutge Stefan Mortensen, arrogant i ara parcialment paralitzat després d'un vessament cerebral, és internat en una residència d'ancians que menysprea.
Veles e vents és un poema d’Ausiàs March que presenta el viatge marítim de l’amant cap a la seua estimada, símbol dels obstacles de l’amor. Raimon el va musicar i popularitzar, destacant-ne la intensitat i l’emoció
Orsolya és una agutzil a Cluj-Napoca, la principal ciutat de Transilvània. Un dia ha de desnonar un home sense sostre que viu al soterrani d'un edifici. Un succés inesperat li provoca una crisi moral que intentarà resoldre tan bé com puga.
Una oportunitat única per a a descobrir l'exposició de la mà de la seua creadora i conéixer el procés creatiu, les històries i els detalls que hi ha darrere de cada obra de «La veu a la mà»
Després de 16 anys junts, François i Julie obrin la seua relació per a explorar aventures sexuals i autodescobrir-se. Amb dos fills i el seu vincle en joc, el camí resulta més complex del que esperaven.
A partir de l’1 de setembre podeu passar per la UPG a recollir la informació dels cursos i tallers formatius o consultar-ho a les xarxes i en la nostra web.
Una exposició de Salva Mascarell que reflexiona sobre la sensació con temporània de viure sense temps i sotmesos a una exigència constant de rendiment.