Opinions

Hi ha molts jutges i jutgesses que destrossen les garanties de defensa, que filtren detalls de la instrucció perquè els seus mitjans afins sentencien abans d'hora el que ni tan sols sabem si és delicte

La notícia del diari va acompanyada per una foto que m'ha resultat pura tendresa poètica: es tracta d'un mural de bon tamany, pintat sobre un edifici ensorrat per les bombes, en el qual el nostre Lamin Yamal enarbola una bandera palestina.

Hi ha una forma infal·lible de no equivocar-se en política cultural: no fer res. O, millor encara, anunciar molt, canviar de responsable cada pocs mesos, prometre un nou pla estratègic i deixar que el calendari faça la resta. La Generalitat Valenciana sembla haver perfeccionat eixa disciplina fins a convertir-la en un gènere propi.

És molt difícil acceptar lliçons de moral d'una institució que no és coherent amb allò que predica, que encara no ha assumit plenament les seues responsabilitats pels abusos sexuals, que s'ha beneficiat de privilegis extraordinaris durant dècades i que rarament ha alçat la veu amb la mateixa contundència davant de les grans injustícies, la desigualtat o la corrupció quan aquesta prové de qui defén els seus interessos i els concedeix les prebendes de què gaudeixen.

L'idil·li de la Pax Americana i el "nou ordre internacional" va durar poc. Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York van sacsejar de soca-rel les tesis de Fukuyama. L'enorme superioritat tecnològica i militar de la potència que encarnava el triomf del capitalisme liberal no sols es va mostrar incapaç de preveure i controlar la nova realitat, sinó que les respostes posteriors a l'11-S van contribuir a incrementar la inseguretat a escala mundial.

Durant dècades, la Cavalcada havia format part del cicle ritual de les Falles. Celebrar-la a les portes de la festa tenia una lògica pròpia: anunciava l'inici del temps faller, preparava emocionalment les comissions i reforçava el sentiment de pertinença compartit. El seu valor no residia únicament en l'espectacle, sinó en el lloc que ocupava dins d'una seqüència festiva que tota la ciutat identificava.

"Som, com en els anuncis de la 'Comunitat Valenciana', extres al servei del turista, que aportem color local per al seu entreteniment i alimentem el seu menyspreu autosatisfet."

La recent sentència del Tribunal Suprem que anul·la la condemna de l'exalcalde de Gandia, Arturo Torró, i de l'empresari Ricardo Manuel Faura pel cas de Comarques Centrals TV generarà, sense dubte, un intens debat públic. I ja s'ha començat a envoltar de mitges veritats i de “fakes” descarats, com la idea que “Torró era innocent”. Cal dir-ho clar: esta afirmació no reflectix allò que realment ha resolt l'Alt Tribunal.

La tensió entre les falles Màrtirs i Grau de Gandia continua latent després que una denúncia judicial per agressions haja paralitzat l'expedient sancionador de la Federació. Mentre Màrtirs ha trencat relacions amb la comissió veïna, el Grau es desvincula dels fets com a entitat. El conflicte posa en qüestió la convivència fallera

El projecte descriu edificis repartits per tota la parcel·la, amb activitats diferents: oficines, restaurant, cafeteria, recepció, manteniment, zones per a treballadors i allotjaments. També diu que l’activitat estarà en marxa les 24 hores del dia.