El PP de Gandia ha posat en marxa una campanya oberta a la participació sota el lema «Bon xic, però… i la seguretat, què?», amb l’objectiu de dibuixar un mapa dels llocs de la ciutat on la gent se sent insegura. Però escoltar el veïnat no pot ser un espectacle: la seguretat dels barris exigeix propostes, no fotos.
El problema rau en les formes. Per a criticar un govern no cal al·ludir als trets personals de l’alcalde com si foren evidents i no simples interpretacions interessades. Per a remarcar la suposada inseguretat de Gandia, el PP disposa d’eines de sobra: dades, preguntes, mocions, propostes. De fet, les utilitza ja en seu institucional, a les xarxes i als mitjans de comunicació. Però amb aquesta campanya, el partit de Víctor Soler ha convertit la política en un espectacle electoralista que porta al carrer l’atmosfera irrespirable de les xarxes socials. I quan l’espectacle pesa tant o més que allò que es vol denunciar, i el veïnat queda reduït a atrezzo, ja no estem davant uns disputa política, sinó d’una pràctica reprovable, inútil per als fins que proclama.
Ara bé, per inadmissibles que siguen els mètodes del PP, en bona part són fruit de l’opacitat del govern local a l’hora de donar dades sobre seguretat. Les xifres que presenten els populars són oficials, i la manera de refutar-les és oferir dades oficials, no emparar-se, com fa Miguel Àngel Picornell, en les declaracions del comissari de la Policia Nacional, Francisco José Lucas Ponce, que durant el recent acte del Dia de la Policia va afirmar que Gandia és «una de les ciutats més segures».
Aquesta declaració no és una dada, i Picornell oblida que no correspon a la policia, sinó als partits que governen, i en especial a la regidora de Seguretat Ciutadana i a ell mateix, oferir informació oficial fiable i exacta sobre la seguretat a Gandia, no només per desmentir el PP, sinó perquè la transparència és un dret de la ciutadania. El que no pot fer el portaveu del PSOE – potser influenciat pels centenars d’actes religiosos que arrossega com a regidor–, és convidar els gandians a un acte de fe a partir de declaracions protocol·làries de persones que no ostenten càrrecs polítics.
Si les formes teatrals amb què el PP exerceix la crítica són rebutjables per acció, les del PSOE local ho són per omissió, en justificar una opacitat inacceptable. La llarga campanya electoral local exigeix regles de joc que ni el PP ni el PSOE poden incomplir.
