Masaje no explica una història: és una experiència. Zulueta filma directament la pantalla d’un televisor i comprimeix en tres minuts una jornada sencera de programació televisiva, accelerada fins al vertigen: informatius, publicitat, desfilades militars, imatges de l’Espanya oficial del tardofranquisme. El resultat és un bombardeig de flaixos, sorolls i fragments que el mateix títol anuncia: un massatge, sí, però més proper a una descàrrega elèctrica que a una relaxació.

La idea és brillant perquè converteix la televisió en matèria cinematogràfica. Zulueta no ens mostra “la realitat” a través de la pantalla: ens mostra la pantalla com a realitat, amb el seu ritme artificial, la seva repetició i la seva capacitat d’anestesiar-nos mentre ens bombardeja. En aquest sentit, Masaje anticipa el que després farà amb la imatge i la cambra a Arrebato: el mitjà no només registra, també modifica, obsessiona i consumeix qui el mira.
Zulueta no critica el franquisme explicant-lo, sinó obligant-nos a sentir la seva presència dins del soroll quotidià de la pantalla.
Hi ha també una agudesa política molt Zulueta. Entre anuncis i espais diversos hi passen desfilades i presència militar; el director va parlar d’un “Franco subliminal” que, precisament per estar dissolt en el flux televisiu, podia passar desapercebut. No és un pamflet explícit: és una crítica feta amb muntatge, ritme i saturació.

- Direcció: Iván Zulueta
- Durada: 3 minuts
- Format: 35 mm, blanc i negre


