Hi ha amors que no arriben amb estridències. Entren com entra la llum per una finestra entreoberta: primer un detall, després un costum, després tota una manera de mirar el món.
És la història d’una estima senzilla, feta de complicitats menudes i de dies compartits. Un amor que no demana grans gestos perquè viu en allò més humil: la presència, la calor, la confiança.
«De mica en mica» és una de les cançons més delicades de Serrat. Explica un amor que neix en un petit cafè fosc i ocupa, a poc a poc, tota una vida; i també la seva pèrdua, que arriba igualment de mica en mica.
Amb «De mica en mica», Marc Parrot recupera el costat més íntim de la Nova Cançó: el de les cançons que parlen de nosaltres sense grans discursos, amb la veu baixa i exacta del cor.
