El principi del Passeig s’anomenava del Cabo Pastor i estava rematat per un jardinet i un auster i horrible monolit, a la romana, dedicat a «los caidos». Del bàndol guanyador, s’entenia. Els perdedors estaven en fosses (molts encara hi continuen) sense identificar. Però eixa és una altra història. En els anys 70 l’Ajuntament va adquirir l’hort del Jesuïtes, un terreny darrere d’aquell tòtem, vora riu, que pensava destinar a pàrking i que va suscitar acalorats debats entre la ciutadania, amb articles d’opinió en la premsa (Ciudad, Tossal, Las Provincias) sobre la funció del nou espai. La polèmica va popularitzar el lema Parc/Pàrking. Mentre l’esquerra era partidària de la primera opció, la part conservadora optava perque fora destinat a Pàrking, tot al·legant que Gandia ja tenia un parc automobilístic considerable. Finalment van guanyar els cotxes i l’hort dels jesuïtes va ser durant molts anys un lloc per aparcar tot i que a partir de l’any 79, amb el primer ajuntament democràtic, va començar a ser utilitzat també per a fer aplecs i sobretot els concerts de la Fira, que per primera vegada tenien una clara voluntat popular.
Parking, 1980. Fotografia: col·lecció Lluís Romero
