Le Moine et le poisson (El monjo i el peix, 1994) és un curtmetratge d’animació de Michaël Dudok de Wit que va consolidar-lo internacionalment. Amb una durada d’uns sis minuts i mig, és una faula visual, sense diàlegs, sobre el desig, l’obsessió i el lliurar-se.
Argument
En un monestir serè, un monjo descobreix un petit peix que salta en un dipòsit d’aigua. Vol capturar-lo i prova estratagemes cada vegada més extravagants: xarxes, espelmes, fletxes, l’ajuda d’altres monjos i fins i tot entrar ell mateix a l’aigua.
Com més s’escapa el peix, més creix l’obsessió del monjo. Però la persecució, inicialment còmica i frenètica, es transforma progressivament en una dansa de complicitat: monjo i peix acaben movent-se en harmonia i surten junts cap a un espai obert i celeste.
Estil i sentit
El curt està fet amb animació tradicional, traçada amb pinzell i tinta xinesa sobre cel·luloide, amb fons en aquarel·la. Aquesta tècnica produeix línies cal·ligràfiques, formes molt senzilles i un ritme visual elegant, característic de Dudok de Wit.
La banda sonora, de Serge Besset, parteix de La Follia d’Arcangelo Corelli i acompanya el moviment sense necessitat de paraules. Més enllà de la comèdia inicial, el film es pot llegir com una meditació sobre el desig: no es tracta de posseir allò que perseguim, sinó d’arribar a una relació lliure amb allò que ens atrau.
Fitxa breu
| Aspecte | Dada |
|---|---|
| Direcció i guió | Michaël Dudok de Wit |
| Any i país | 1994, França |
| Durada | Aprox. 6 minuts i mig |
| Producció | Folimage, Valence |
| Música | Serge Besset, a partir de La Follia de Corelli |
| Reconeguts | César al millor curtmetratge (1996), nominació a l’Oscar i al BAFTA; Cartoon d’Or i més de vint premis |
Va ser la primera nominació a l’Oscar de Dudok de Wit i va obrir-li el camí cap a Father and Daughter (2000), amb què guanyaria l’estatueta sis anys després.
