PP i PSOE porten la disputa a internet, on les postures de partit pesen més que els arguments, mentre el projecte continua paralitzat.
Un debat en el lloc equivocat
La disputa política pel futur Centre Integrat de Formació Professional de Gandia es lliura en un lloc equivocat, per no dir pervers. PP i PSOE han traslladat la controvèrsia a les xarxes socials, on les posicions de partit desplacen el contrast d’arguments i on difícilment pot el ciutadà formar-se una opinió fundada. Qui seguisca els dos partits a internet assisteix a un intercanvi interminable de retrets en què els fets són escassos. Mentrestant, el projecte continua paralitzat i la ciutadania, sense respostes clares.
Dues versions incompatibles
El govern local, a través de Maite Alonso, coordinadora d’Urbanisme, assegura que no hi ha cap condicionant tècnic que impedisca construir el centre. El portaveu popular, Víctor Soler, ho desmenteix: afirma que hi ha problemes tècnics, sobretot d’inundabilitat, que aconsellen prudència en un projecte d’esta magnitud, amb una inversió de més de 20 milions d’euros i un edifici que també acollirà alumnes a la nit.
Són dos discursos que discorren en paral·lel, sense mesclar-se, amb el risc que tot es perda en una barreja de veritats, veritats parcials, falsedats descarades i ficcions ridícules pròpia del món de les fake news. L’àmbit del fake no són les mentides: és la degradació cap a un clima refractari als fets constatables.
Ni «ultimàtums» ni relats sense proves
Les formacions polítiques no poden atrinxerar-se en posicions immutables que no arriben a trobar-se, no ja en un punt d’entesa, sinó ni tan sols en un diàleg mínimament intel·ligible, mentre predominen les consignes o les estratègies de partit. Per això, ni és presentable el teatral «ultimàtum» del PSOE a la Generalitat, ni resulta acceptable que el PP avale la postura de l’executiu autonòmic només amb paraules quan el govern local diu haver presentat fins a tres vegades els informes tècnics pertinents. El que cal són proves, i la resta és accessori, inútil.
Ho és la crida al «pacte social» pel centre educatiu que ha llançat l’alcalde en una ciutat on la participació ciutadana no ha avançat ni un pas sota el seu mandat. I ho és igualment que l’oposició es limite a fer seu el relat de la Generalitat sense aportar documents. Res d’això no és útil al ciutadà.
Els fòrums institucionals
Convé remarcar-ho: la transparència de la vida pública s’obri camí en els fòrums de debat institucionals i, en el seu contrapés, en els mitjans d’informació. Ni la ciutadania ni la política estan en internet.
I convé recordar, per últim, que quan el desacord es converteix en un espectacle permanent, els ciutadans acaben donant l’esquena a la política o s’escoren cap als extrems.
