Els acomiadaments no sempre han de ser tristos. De vegades són la manera més intensa de dir: hem tingut sort, hem estat plegats, i hem sigut feliços.
Aquella nit al Pirata Beach de Gandia, el 13 de juliol de 2024, la Safor va quedar-se en silenci només per eixamplar-se després amb milers de veus. Zoo Posse pujava per última vegada a l’escenari, a la terra que els va veure nàixer, amb el mar al davant i tota una dècada de cançons al peu de les persones que les havien fet seues.
No era només un concert: era una celebració. Milers de cossos ballaven, cantaven i s’abraçaven sota el lema HEM SIGUT FELIÇOS — GANDIA 2024, com si cada estrofa guardara un estiu, una amistat, una nit o una part de la vida de cadascú.
I potser ací és la veritat més bella: els adéus no borren el que ha passat. El consoliden. Zoo no es despedeix d’un públic; es despedeix d’un temps compartit, d’una manera de comprendre la música, el país i la festa. I el públic no els diu adéu: els diu gràcies.
Perquè hi ha comiats que dolen, sí. Però també n’hi ha que fulguren. I esta nit, a Gandia, la despedida va ser una altra cosa: una desbordament de felicitat, una multitud que va convertir l’última cançó en promesa.
Hem sigut feliços. I eixa felicitat, mentre la recordem, continua ballant.
Hem sigut feliços
Eixa és la vostra victòria i el nostre orgull: l'orgull de la gent de baix i a l'esquerra, que celebrem amb més gana i amb més ràbia perquè potser tot açò no ens estava reservat.
Hem guanyat, compares.
Ara ZOO ja és de totes.
El puto monet, eh? Un escut, una forma de sentir i viure.
Gràcies, això és més vostre que nostre.
Visca la terra, visca el poble.
Vos estimem.
Fins sempre ♥️
Zoo Posse
