Antoni Miró s’acomiada de Manolo Boix amb una carta breu i íntima.
A M. Boix
Hem caminat i avui ens emparàvem en la crescuda serenor de l’arbre, contra el gran vent del llindar de la nit.
Hem estimat la terra i el nostre somni de la nova casa alçada en el solar de la llibertat...
Em quede mut, no tinc paraules i obric un llibre de Salvador Espriu per dir-te, adéu amic benvolgut, amb un plor.
Antoni Miró
23 - setembre - 2026
