En este breu film de cinc minuts, Robert Frank retrata un encontre informal de la generació Beat als carrers de Nova York, probablement a l’entorn de l’East 9th Street i la Tercera Avinguda. Hi apareixen Jack Kerouac i Allen Ginsberg, juntament amb Lucien Carr, la seua esposa Francesca i els seus fills Simon, Caleb i Ethan, així com Mary Frank i els fills de Robert Frank: Pablo i Andrea.
Les imatges tenen la proximitat i l’espontaneïtat que també caracteritzen Pull My Daisy, el film essencial de 1959 que Robert Frank va realitzar amb Alfred Leslie, amb la participació de Kerouac i Ginsberg. No hi trobem una escena literària solemne ni una reconstrucció artificial del mite: hi ha xiquets, somriures, converses, moviment i una comunitat d’artistes compartint temps i espai.
La música de fons és una versió en directe de Take Five, de Dave Brubeck, una peça publicada també el 1959. El seu ritme àgil i desimbolt acompanya perfectament l’ambient d’aquest encontre Beat, alhora que connecta dues expressions creatives que definiren aquell moment: la literatura experimental i el jazz.
Vist des del món actual, el vídeo ens convida a preguntar-nos què queda d’aquella actitud inconformista. La generació Beat va qüestionar les convencions socials, la moral dominant, el consumisme i les formes establertes de crear i viure. Hui, en una època marcada per les xarxes socials, la saturació d’imatges i la necessitat constant de mostrar-nos, aquestes escenes familiars i aparentment senzilles ens recorden el valor de la presència, de la conversa i de la creació compartida.
Més que un document sobre unes figures mítiques de la cultura nord-americana, aquest film és una finestra a una manera de viure la cultura: sense separar radicalment l’art de la vida quotidiana, la poesia de l’amistat ni la música del carrer. Seixanta-set anys després, les seues imatges encara transmeten una energia lliure, vital i lleugerament rebel.
Vídeo: Beat Generation – Kerouac & Ginsberg – New York 1959
Direcció: Robert Frank
Música: Dave Brubeck, Take Five
