El dramàtic desnonament de Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys, expulsada del seu pis de tota la vida, al barri del Retiro de Madrid, ha generat una forta indignació social i política. A continuació es detallen els responsables competencials, els motius del bloqueig legislatiu, les estadístiques oficials i les propostes de reforma.
Qui podia evitar-ho?
Impedir aquest desnonament requeria la coordinació de diferents administracions, de manera que la responsabilitat és compartida.
Per una part, l’Administració Central (Govern d’Espanya), té la competència exclusiva sobre la legislació procesal, civil i les bases de l’ordenació de l’economia, la qual cosa li permet dictar moratòries i lleis estatals d’habitatge. Ara bé, el govern va proposar al Congrés prorrogar la moratòria per als desnonaments, que haguera evitat el de Maricarmen, però el Partit Popular, Vox i Junts van votar en contra i no es va poder aprovar. Per tant els culpables d’aquest desnonament, i de miliers que es produeixen a l’any, tenen noms i sigles.
Per altra banda, la Comunitat de Madrid té, en aquest cas, la competència exclusiva en matèria d’habitatge i serveis socials, segons el seu Estatut d’Autonomia. La Conselleria d’Habitatge i els serveis socials autonòmics tenien la capacitat d’oferir un reallotjament d’emergència o un habitatge públic alternatiu abans que s’executara el llançament judicial. Per tant també l’administració autonòmica madrilenya és culpable.
L’Ajuntament de Madrid, a través dels serveis socials municipals (Samur Social), té la responsabilitat d’avaluar la vulnerabilitat i oferir allotjaments residencials temporals d’urgència. Cosa que no ha fet i, per tant, també té culpa.
L’empresa privada propietària de l’immoble, la societat Urbagestión, va rebutjar sistemàticament les alternatives econòmiques posades sobre la taula (com va ser la proposta d’una escriptora anònima per cobrir la diferència del lloguer o l’oferta de l’entitat pública CASA 47 per comprar el pis). En conseqüencia també es culpable.
Quins partits es van oposar a la moratòria i per què?
El cas de Maricarmen ha tornat a posar sobre la taula el bloqueig, al Congrés dels Diputats, de les pròrrogues de les mesures antidesnonaments que protegien els llogaters vulnerables davant dels grans tenidors per part del Partit Popular (PP), Vox i Junts per Catalunya. Aquestes formacions polítiques van tombar els Decrets Llei tot al·legant que aquest tipus de moratòries permanents generaven «inseguretat jurídica», atemptaven contra el dret a la propietat privada i, segons el seu criteri, afavorien o emparaven situacions d’ocupació il·legal i morositat en el mercat immobiliari.
Tanmateix, les darreres dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) corresponents a l’any complet 2025, a Espanya van executar-se 24.540 llançaments, mentre que les demandes per ocupació il·legal van ser 1.845, un descens del 20,1% respecte a l’any anterior.
Les dades més recents publicades pel CGPJ, per a l’any en curs (2026),corresponen al primer trimestre (gener-març), en el qual van produir-se 4.005 llançaments judicials, fet que equival a una mitjana de 44,5 desnonaments al dia.
Pel que fa als judicis verbals possessoris per ocupació il·legal d’habitatges, segons el CGPJ van ser 460, una reducción del 22,3% en comparació al mateix període de l’any anterior.
Tot i que les xifres judicials mostren una tendència a la baixa de les ocupacions il.legals el debat polític i mediàtic continua vinculant la moratòria dels lloguers amb aquest fenòmen.
Què passa al País Valencià i a la Safor?
El País Valencià s’ha mantingut històricament com un dels territoris amb major volum absolut de desnonaments. L’any 2025 es van registrar 2.992 casos i, al primer trimestre de 2026, van ser 741. Amb aquestes xifres el nostre país va liderar la taxa estatal de desnonaments en proporció a la seua población (13,7 per cada 100.000 habitants).
No hi ha registres estadístics públics agregats que especifiquen la xifra exacta de desnonaments o ocupacions il·legals ocorreguts de forma concreta al municipi de Gandia o al conjunt de la comarca de la Safor. Les dades oficials sobre llançaments judicials, que el CGPJ fa públiques, s’ofereixen a escala provincial (València) o per partits judicials, reflectint sovint les actuacions dels jutjats d’instància, però sense aïllar de forma desagregada cada localitat.
Si podem conéixer dades força representatives de les persones sense llar és gràcies a la tasca d’entitats socials, tot i que xifrar amb exactitud el sensellarisme absolut és complex perquè es tracta d’una realitat fluctuant. Les dades més detallades les ofereix Caritas Gandia, principal referent en l’atenció a les persones sense llar a Gandia i a tota la comarca de la Safor.
L’entitat recull en els seus balanços anuals un increment progressiu de persones ateses en situació de vulnerabilitat residencial o sense llar. En l’any 2024 Caritas Gandia va atendre un total de 521 persones sense llar a través dels seus diferents recursos (com l’equip de carrer, el Centre de Dia i els pisos d’autonomia). Això va suposar un increment molt significatiu del 42% respecte a l’any 2023,en quevan ajudar un total de 302 persones en aquesta lamentable situació.
