Anton Dyakov signa un curtmetratge d’animació dibuixat a mà, nominat a l’Oscar al millor curtmetratge d’animació, que converteix l’encontre entre un boxador corpulent i una ballarina fràgil en una història d’amor, dignitat i llibertat.
En Boxballet, Anton Dyakov construeix una de les històries d’amor més inesperades de l’animació recent: la d’Evgeny, un boxador enorme i marcat per les cicatrius, i Olya, una ballarina fràgil sotmesa a les exigències del seu mestre de ballet. Tot els separa —el cos, l’ofici, la manera de mirar el món—, però una trobada casual els obre una relació que cap dels dos havia imaginat.
El curt, de 15 minuts i 15 segons, està realitzat amb dibuix sobre paper i no té diàleg: la narració descansa en el traç, la música i la força expressiva dels gestos. Produït per Melnitsa Animation Studio i CTB Film Company, va ser seleccionat al Festival d’Annecy el 2021 i nominat a l’Oscar al millor curtmetratge d’animació en la 94a edició dels premis.
Dues dignitats enfrontades
Olya i Evgeny no són només oposats físics: són dues persones atrapades en institucions que els demanen obeir. El ballet exigeix submissió i silenci; la boxa premia la violència i la victòria a qualsevol preu. Ella fa front al xantatge del seu mestre; ell descobreix que el seu entrenador l’ha estat dopant i amagant objectes dins dels embolcalls per assegurar-li triomfs deshonestos.
La pel·lícula troba ací la seua força. Olya refusa convertir el seu cos en moneda de canvi; Evgeny rebutja guanyar amb trampa. En prendre aquestes decisions, no només s’enamoren: recuperen la capacitat de decidir qui són. El final, amb la parella vivint junta en una cabana al costat d’un llac mentre cau la Unió Soviètica, és una aposta per una vida pròpia en un món que es desmorona.
El traç com a llenguatge
Dyakov dibuixa Evgeny com un paisatge de plecs i duresa, mentre Olya té la senzillesa elegant d’una àmfora clàssica. Aquest contrast visual explica la història sense paraules: la tendresa del boxador amaga la vulnerabilitat d’un infant, i la gràcia de la ballarina amaga una determinació molt més ferma del que sembla.
Nascut l’1 de març de 1980 a Almati, Dyakov va estudiar pintura a la Universitat Estatal d’Almati i es va graduar com a director d’animació a l’escola-estudi SHAR el 2011. Boxballet és la seua vuitena pel·lícula i la que el va portar a la nominació als Oscar.
Més enllà del reconeixement, el curt destaca per saber contar molt amb poc. En quinze minuts, Dyakov parla d’abús, integritat, classe social, amor i llibertat sense discursos ni moralina. Boxballet no és només la història d’un boxador que s’enamora d’una ballarina: és la d’una parella que decideix que la seua dignitat val més que el seu món.
