Qui té fam, somnia cases. I qui ha vist una casa abandonada, potser somia també amb allò que podria tornar a ser: una porta que torne a obrir-se, un jardí que torne a créixer, una taula on torne a haver-hi vida. En esta secció mostrarem transformacions de vivendes oblidades —moltes d’elles en entorns rurals— recuperades amb paciència, ofici i, guardem-los el secret, la intel·ligència artificial.

No es tracta només de reforma: és el plaer de veure com el temps invers fa el seu treball. La brutícia desapareix, les parets recobren color, les finestres deixen entrar la llum i, al final, allà on només hi havia herba, silenci i teules trencades, tornen a cantar els pardals i a florir les flors.

Comencem amb una casa menuda, sense grans pretensions. Una vivienda de camp completament abandonada, bruta, fosca i aparentment perduda per a sempre. Però poc a poc, amb treball i una mica de màgia, la casa va recuperant la seua forma: es netegen les estances, es reparen els espais, s’obrin les finestres i arriba la llum.

El resultat és una casa idílica, senzilla i acollidora, envoltada de verdor i silenci només interromput pel cant dels ocells. Una fantasia.