Fa uns dies, el portaveu del Partit Popular a Gandia, Víctor Soler, escrivia a Facebook que calia començar a pensar en polítiques de benestar animal. Fa bonic, però als qui convivim amb una mascota ens sona a brindis al sol, a impossibilitat metafísica. El PP local no ha defensat mai cap proposta concreta per a posar fi al suplici de milers d’animals torturats pel soroll, sobretot el causat per la pirotècnia fallera, totalment desregulada, que no es limita a retronar en festes, sinó que dura tot l’any i compta amb el vistiplau municipal. La gran immersió tradicionalista/populista que Prieto vol imposar a la societat es fonamenta en l’exaltació permanent del soroll.
Pel que fa a la contaminació acústica, ningú no sap a què atenir-se a Gandia. Ni tan sols la Policia Local sembla tindre clar què està permés a la via pública, i davant dels avisos recurrents del veïnat es limita a respondre lacònicament, en el millor dels casos: «prenem nota de la seua queixa».
Però tots sabem que les reclamacions no tindran cap efecte. Es perdran en el laberint d’inoperància que el ciutadà acostuma a trobar quan denuncia el soroll, el patiment animal i el Far West acústic en què s’ha convertit Gandia. I encara tindrà sort eixe ciutadà si alça la veu contra el soroll i no és sancionat amb fortíssimes multes per la policia d’un govern que, a l’hora de triar entre la desregulació festiva i el benestar animal —del benestar del veïnat ni parlem—, mai no ha tingut cap dubte.
La «ciència» que fa uns dies invocava Prieto per a previndre inundacions no li serveix per a reconéixer el dolor que el soroll pirotècnic provoca
Diumenge passat es van disparar deu traques —deu— en ple centre de la ciutat, llançades per una falla que —com totes— va prendre l’espai públic per sorpresa, amb la seguretat de qui se sent a resguard de qualsevol amonestació o intervenció de l’autoritat. És una imatge habitual, que explica per què els plans de convivència d’aquest govern no han funcionat mai ni poden funcionar: el govern és el primer a dinamitar-los.
La «ciència» que fa uns dies invocava Prieto per a previndre futures inundacions no li serveix, pel que es veu, per a reconéixer un fet també científic: el dolor que el soroll pirotècnic provoca als «éssers que senten», com anomenava els animals el filòsof Jesús Mosterín. Cal dir-ho clar: el govern local ha sacrificat el benestar de les mascotes de la ciutat en l’altar de la tradició o, millor dit, d’un cinisme polític que abans era patrimoni exclusiu de la dreta i aquest alcalde ha convertit en transversal, en el pitjor sentit possible. De fet, Prieto només serà recordat per haver-li donat l’estocada definitiva al PSOE com a partit d’esquerres, reduint-lo a una alternativa de dretes al PP local emparada en unes sigles que ja no signifiquen res.
Fa vergonya veure que darrere de tant soroll i dolor només s’amaguen la voracitat electoralista, les bufonades folkloristes i un tracte de favor a col·lectius festius i religiosos que cada dia enfonsa més la reputació d’un alcalde que ha fet retrocedir dràsticament els drets de persones i animals. D’eixos éssers que senten, com diu Mosterín, i que, quan esclaten les traques, s’estavellen desesperats contra els barrots de les gàbies, ploren i udolen de por, es pixen damunt o es tiren pel balcó, que també passa, mentre la música sona a la ciutat feliç i l’alcalde es fa més fotos, somrient. Si açò no és insensibilitat, ¿què és?
