Un eventual accés de les dretes al Govern d’Espanya després del 29 de novembre podria obrir la porta a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, a la retirada de recursos públics destinats a la investigació i divulgació de la repressió franquista i a la desaparició d’iniciatives institucionals de reconeixement de les víctimes. El risc, per tant, no es limita a un canvi legislatiu. És també que la memòria democràtica perda el seu espai en la cultura, l’educació i la vida pública, i que l’oblit torne a convertir-se en una imposició institucional, com en temps predemocràtics.
Dones contra l’oblit
La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, va presentar ahir les Jornades de Memòria Democràtica de Gandia 2026, un cicle d’actes que s’allargarà fins al 9 de desembre i que posa el focus en la repressió perpetrada contra les dones des del Patronat de Protecció a la Dona. L’han acompanyada Salva Sanchis, de l’Associació Republicana de la Safor, Núria Martín, de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de Gandia i Isabel González, del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (UIG-UV). «És molt important entendre d’on venim per a poder decidir amb més consciència cap a on volem anar», va afirmar Izquierdo. El programa recorrerà la Guerra Civil amb la fotògrafa Gerda Taro, la resistència dels valencians al nazisme, el Patronat de Protecció a la Dona i el cas d’Immaculada Valderrama, les cartes del sindicalista Ulpiano Alonso i el cinema d’Eloy Enciso sobre els llocs de la repressió.
Gerda Taro, la fotògrafa que va morir al front amb 26 anys
Gerta Pohorylle, nascuda a Stuttgart el 1910 en una família jueva i coneguda com a Gerda Taro, va arribar a Espanya a l’agost de 1936 amb la seua parella, Robert Capa, per a documentar la Guerra Civil. Va recórrer Aragó, Andalusia, València, Castella i Madrid, i va morir el 26 de juliol de 1937, a la batalla de Brunete, amb 26 anys: és considerada la primera fotoperiodista caiguda en un front. Durant dècades la seua obra va quedar eclipsada per la de Capa. El 13 de novembre, a les 19 h, a la seu de la Universitat de València (carrer del Tossal), el periodista Fernando Olmeda, autor del llibre Gerda Taro. Fotógrafa en la guerra de España, conversarà amb el públic sobre els viatges i les imatges d’esta pionera.
Els valencians que van combatre el nazisme
El 17 de novembre, a la mateixa hora i al mateix lloc, Adrián Blas Mínguez Anaya, delegat de l’Amical de Mauthausen a la Comunitat Valenciana, presentarà el seu llibre Valencianos y valencianas contra el nazismo y la Francia de Vichy. L’obra conta la història de valencians que van enfrontar el nazisme sense haver passat pels camps d’extermini: refugiats en camps francesos i exiliats al nord d’Àfrica, amb noms i cognoms. L’acte tractarà també l’exili republicà i el record de les persones deportades i represaliades.
El sinistre Patronat de Protecció a la Dona, una anomalia històrica
El Patronat de Protecció a la Dona va ser una institució franquista de control moral, creada el 1941, que va internar adolescents i joves considerades rebels o contràries a la moral de l’època. Va sobreviure a la dictadura: no es va dissoldre fins al 1985, deu anys després de la mort de Franco. A este organisme està dedicat Inmaculada. La muerte que precipitó el final del Patronato, de Marta García Carbonell, María Palau Galdón i Esther López Barceló, que es presentarà a Gandia el 3 de desembre: una investigació sobre la mort d’una xiqueta de 14 anys tutelada pel Patronat de Protecció a la Dona, que va precipitar la fi de la institució. El Patronat ha tornat també a l’actualitat amb Ruega por nosotras, la pel·lícula de Daniel Monzón estrenada el 6 de novembre i ambientada el 1974, el títol de la qual procedix del llibre homònim de Consuelo García del Cid Guerra, investigadora i supervivent del Patronat de Protecció a la Dona, que hi conta la seua adolescència d’internada.
Gandia s’hi acostarà el 19 de novembre, a les 19 h, a la Sala B de la Casa de la Marquesa, amb la conferència de la investigadora María Palau, Si te portas mal, te llevarán a las monjas, sobre el control i la repressió que va exercir la institució, on les joves hi eren internades per motius que anaven de portar-se mal a fumar pel carrer o anar de la mà d’un xic. Eixa nit, a les 20.30 h, als Jardins de la Casa de la Marquesa, el concert de Borja Penalba tancarà la jornada.
Immaculada Valderrama, la xiqueta de 14 anys la mort de la qual va precipitar la fi del Patronat de Protecció a la Dona
Immaculada Valderrama va morir el 1983, en plena democràcia, en caure des d’un tercer pis del reformatori Nuestra Señora del Pilar, a San Fernando de Henares, un centre vinculat al Patronat de Protecció a la Dona. El cas es va arxivar sense fer soroll. El 20 de març passat, quan el Govern va reconéixer com a víctimes del franquisme 53 supervivents del Patronat, els familiars d’Immaculada van arreplegar el reconeixement en nom seu. Les autores de Inmaculada. La muerte que precipitó el final del Patronato, Marta García Carbonell, de Gandia, i María Palau Galdón, presentaran la investigació sobre el seu cas el 3 de desembre, a les 19 h, a la Biblioteca Central de Gandia.
Ulpiano Alonso, un sindicalista del Port de Sagunt afusellat a Paterna
Nascut el 1897 a Barruelo de Santullán, poble miner del nord de Palència, Ulpiano Alonso va destacar pel seu treball social, sindical i cultural al Port de Sagunt. Quan la guerra va acabar, va ser detingut el 24 d’abril de 1939, al seu retorn de Cieza, i el 17 de novembre d’aquell any el van afusellar a Paterna. El 24 de novembre, a les 19 h, la Sala B de la Casa de la Marquesa acollirà Las cartas de Ulpiano, una lectura dramatitzada de la Companyia Hongaresa de Teatre a partir de les seues cartes, un muntatge que ja es va estrenar al Grau Vell de Sagunt el juny de 2024.
Els llocs de la repressió franquista, en pantalla
Les jornades es tancaran el 9 de desembre, a les 19 h, a la Sala B del Teatre Serrano, amb la projecció de Todo es cárcel i un col·loqui amb el seu director, Eloy Enciso. És una ficció amb tints documentals: la notícia de la mort d’un familiar obliga Elsa a interrompre la seua feina, a retrobar la família i a assumir una herència pendent. Enciso i el seu equip van recórrer llocs d’Alacant, Galícia, Extremadura, Castella i Lleó, Madrid, Aragó o Andalusia buscant les empremtes d’una xarxa de camps de concentració franquistes la memòria de la qual ha quedat esborrada. La pel·lícula ha guanyat el Gran Premi de la Competició Internacional del FIDMarseille 2026.
Programa
13 de novembre, 19 h · Seu de la Universitat de València, carrer del Tossal. Presentació i col·loqui amb Fernando Olmeda, autor de Gerda Taro. Fotógrafa en la guerra de España.
17 de novembre, 19 h · Seu de la Universitat de València, carrer del Tossal. Presentació del llibre Valencianos y valencianas contra el nazismo y la Francia de Vichy, amb el seu autor, Adrián Blas Mínguez Anaya.
19 de novembre, 19 h · Sala B de la Casa de la Marquesa. Conferència de María Palau, Si te portas mal, te llevarán a las monjas, sobre el Patronat de Protecció a la Dona.
19 de novembre, 20.30 h · Jardins de la Casa de la Marquesa. Concert de Borja Penalba.
24 de novembre, 19 h · Sala B de la Casa de la Marquesa. Las cartas de Ulpiano, lectura dramatitzada de la Companyia Hongaresa de Teatre a partir de les cartes d’Ulpiano Alonso.
3 de desembre, 19 h · Biblioteca Central de Gandia. Presentació del llibre Inmaculada. La muerte que precipitó el final del Patronato, amb Marta García Carbonell i María Palau Galdón.
9 de desembre, 19 h · Sala B del Teatre Serrano. Projecció de Todo es cárcel i col·loqui amb el seu director, Eloy Enciso.
