Fa ja molt de temps que resulta còmic el recurrent qualificatiu de «referent» aplicat per l’alcalde a qualsevol acció del govern. Eixa repetició sistemàtica, a totes llums desproporcionada i llançada per qualsevol motiu, funciona ja com a antesala de les riallades.

Hom arriba a preguntar-se si existeix en el despatx d’alcaldia algun tipus de plantilla, una mena de segell de goma, que l’equip de comunicació municipal aplica de forma indiscriminada sobre cada nota de premsa, cada roda de premsa, cada aparició pública de José Manuel Prieto. El mecanisme és sempre el mateix i tan predictible que quasi pot anticipar-se abans que l’alcalde obriga la boca: hi ha un anunci, hi ha un projecte, hi ha una dada econòmica, hi ha un esdeveniment festiu… i apareix indefectiblement la paraula màgica. Referent. Gandia, referent. Una altra vegada.

El que en les seues primeres aparicions va poder sonar a ambició legítima, a orgull de ciutat i a llenguatge de campanya, s’ha convertit amb el pas dels mesos en alguna cosa qualitativament distinta: una inflació retòrica tan descontrolada que ha acabat per devaluar la pròpia expressió. Quan tot és referent, res ho és.

L’inventari del disbarat
Fem un breu repàs, perquè el catàleg mereix ser llegit d’una tirada per a comprendre la magnitud del fenomen.L’Institut Espanyol d’Oceanografia —un projecte real, important, que ningú no discuteix— ha sigut prou notable perquè Prieto el batege com a «referent» en tres ocasions distintes i davant d’audiències distintes. A l’octubre de 2023, en anunciar-se la creació del centre, Gandia va quedar proclamada «referent en investigació en l’àmbit nacional». Al juny de 2024, quan el Ministeri va licitació els serveis d’arquitectura, la ciutat va ascendir de rang i va passar a ser «referent de l’ecosistema d’innovació i investigació de tota Espanya». Al gener de 2025, en una reunió a Madrid amb la ministra Diana Morant, el mateix projecte es va convertir, segons l’alcalde, en allò que convertirà Gandia «en un referent de la investigació marina a la Comunitat Valenciana». Una obra encara en fase de redacció de projecte ja ha sigut referent nacional, referent de tota Espanya i referent autonòmic. L’IEO de Gandia, al ritme dels comunicats d’alcaldia, va camí de ser referent planetari abans que es pose el primer maó.

Però l’IEO no està sol en aquest olimp dels referents. El parc infantil del parc Ausiàs March —un espai de jocs vora el riu, encara pendent d’execució— va ser presentat al juny de 2024 com un projecte «icònic que serà referent a la Comunitat Valenciana». Mesos després, a l’agost, Prieto va tornar a visitar-lo i va repetir la jugada: «serà referent a la Comunitat Valenciana». Mèrit doble: el parc no existeix encara i ja ha sigut referent dues vegades.

El pavelló Gandia Arena, la licitació del qual es va anunciar al gener de 2025 amb un pressupost que va doblar les previsions inicials i la primera fase del qual tindrà un aforament de 1.364 persones, va ser qualificat sense rubor com el projecte que «ens consolida com a referent turístic per a acollir esdeveniments esportius durant tot l’any». Un pavelló que encara no té ni les obres iniciades, referent turístic ja consolidat. La lògica és aclaparadora.

I van arribar els grans èxits del turisme inclusiu. La presentació del Gandia Pride 2025 en FITUR va ser l’ocasió perfecta per a acumular referents en un sol acte. L’esdeveniment va ser proclamat «referent de celebració i diversitat», mentre que la ciutat sencera va quedar confirmada com a «referent nacional del turisme LGTBI». El mateix dia, en el mateix escenari, l’alcalde va completar la gesta declarant que Gandia és «una destinació referent en el turisme nacional i internacional». Tres referents en una vesprada. Qui en dona més?

Però potser l’episodi més cridaner d’aquesta particular col·lecció referencial va arribar al maig de 2025, quan Gandia va subscriure amb el Ministeri d’Hisenda una refinançament del seu deute municipal —un deute que, cal recordar-ho, ronda els 250 milions d’euros fins i tot després de dècades d’amortitzacions— allargant el termini de pagament fins a l’any 2070. Una ciutat que amplia el seu deute fins a quatre dècades i mitja en el futur va quedar proclamada en el mateix acte com a «referent nacional en gestió econòmica». José Manuel Prieto no va dubtar a concloure que «és un orgull que el nostre Ajuntament siga un referent, i això no és fruit de la casualitat, sinó del treball seriós i constant des de 2015». El deute que s’hereta de 2015 i es pagarà en 2070, elevat a model d’inspiració per a la resta de municipis d’Espanya.

La geografia del referent
Un altre element digne d’anàlisi és la notable elasticitat geogràfica del concepte. Segons el moment, l’estat d’ànim i l’audiència, Gandia pot ser referent a escala local, comarcal, autonòmica, nacional, nacional-internacional o directament mediterrània. Aquesta última categoria, la «ciutat referent de la Mediterrània», va ser invocada al juliol de 2025 en una entrevista, la qual cosa tècnicament converteix Gandia en referent per a uns vint-i-dos països riberencs. Tot plegat des d’una ciutat que, sense anar més lluny, encara manca de connexió directa amb l’autopista AP-7.

No hi ha cap àrea de gestió que haja escapat al tractament. Les bones dades de la temporada turística de 2024 van convertir Gandia en «referent autonòmic» econòmic. Un edifici d’habitatges al barri de Santa Anna va ser qualificat de «singular i referent a la ciutat». La Fira i Festes apareix descrita en entrevistes com una de les millors fires del territori nacional. I, en el balanç del primer any de la segona legislatura, el propi port de Gandia, la nova marina i els tinglados en rehabilitació es van agrupar sota el paraigua del que «convertirà Gandia en un referent en innovació i investigació».

El que diu la inflació d’un concepte
El problema no és que la ciutat manque de mèrits reals. En té, i alguns són genuïnament destacables: l’aposta per l’IEO és una bona notícia per a la ciutat; les xifres d’ocupació hotelera de l’estiu de 2024 van ser objectivament positives; el reconeixement nacional en matèria esportiva va ser merescut. El problema és un altre: quan un polític converteix una eina retòrica en l’eix central de la seua comunicació, quan la mateixa paraula actua com a comodí universal per a projectes inaugurats, projectes en obra, projectes en licitació, projectes en concurs d’idees i projectes encara en fase de desig, el que ocorre no és que la ciutat es faça més gran. El que ocorre és que la paraula es fa més menuda, com la credibilitat de qui la usa tan lleugerament. ¿Com pot ser “referent” la Fira del Motor de Gandia si eixe model d’invasió de l’espai públic no existeix en cap altre municipi? ¿Com pot presentar-se la càtedra Borja com un “referent” internacional a mig termini si és va presentar fa tres mesos?

«Referent» ha deixat de significar alguna cosa en el vocabulari del govern. Ha passat de ser una dada a ser un ornament, de ser una meta a ser només fum. Quan s’aplica amb igual entusiasme a un centre d’investigació oceanogràfica que a un parc infantil projectat, a la refinançament de 250 milions de deute que a un orgull LGTBI de quatre dies, la paraula ja no significa res. I això, que en el fons és tan sols un problema de comunicació política, resulta significatiu pel que revela: un estil de govern més preocupat pel relat que construeix sobre si mateix que per la distància entre eixe relat i la realitat. Un estil on el llenguatge no descriu el que es fa, sinó que anticipa el que s’hauria volgut fer.

Els gandians, mentrestant, fa ja temps que fan el mateix cada vegada que escolten la paraula. Somriure. I esperar el pròxim referent, la pròxima enormitat que meravelle el món.