Davant la transcendència de les properes eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, les organitzacions, col·lectius, ciutadans i ciutadanes progressistes fem una crida urgent a la responsabilitat històrica. L’Estat espanyol s’enfronta a una cruïlla decisiva en què la fragmentació de l’espai progressista pot obrir les portes a una majoria de la dreta i de la ultradreta, posant en risc els avanços socials assolits i el propi equilibri institucional de l’Estat.
En línia amb les reflexions del catedràtic Javier Pérez Royo i d’altres intel·lectuals i periodistes en les seues crides a la unitat de les esquerres, i assumint plenament les alertes formulades per la plataforma “Senadoras y Senadores por la Democracia”, proclamem la necessitat ineludible d’articular una estratègia electoral unitària basada en dos pilars clau.
1. El Congrés: unitat de l’esquerra nacionalista i alternativa
A les eleccions al Congrés dels Diputats, la fragmentació en nombroses províncies penalitza greument el vot d’esquerres, convertint milers de sufragis progressistes en escons buits de representació o, pitjor encara, en escons directament transferits a la reacció.
Com assenyala Javier Pérez Royo, l’arquitectura del nostre sistema requereix identificar i enfortir un nucli presidencial clar com a punt de referència per a l’electorat. La ciutadania ha de percebre una alternativa de govern sòlida i competitiva. Per això, instem totes les forces a l’esquerra del PSOE a configurar un acord ampli i unitari que evite la dispersió de vots i garantisca una traducció eficaç en escons a totes i cadascuna de les circumscripcions.
2. El Senat: una llista unitària del PSOE i tota l’esquerra
El disseny del sistema electoral per al Senat, amb el seu vot majoritari uninominal que atorga tres dels quatre senadors provincials a la llista més votada, fa que concórrer dividits siga un suïcidi polític en termes institucionals. L’experiència prèvia demostra amb cruesa que, mentre la dreta es concentra de forma natural, la divisió progressista regala majories absolutes artificials als sectors conservadors.
Exigim formalment la constitució d’una candidatura única de progrés que aglutine el PSOE, les forces de l’esquerra plural i els sectors sobiranistes i federals a totes les províncies, sota una fórmula de coalició compartida.
La urgència d’aquesta aliança per a la Cambra Alta es fonamenta en raons de supervivència democràtica.
– El control dels òrgans constitucionals: una majoria conservadora reforçada al Senat té la capacitat de bloquejar o determinar de manera unilateral la renovació de magistrats del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial, així com d’altres òrgans cabdals de l’Estat.
– Frenar la pulsió involucionista: el Senat no pot continuar sent el bastió des d’on s’entrebanca de forma sistemàtica l’acció legislativa del Congrés o s’activen mecanismes coercitius de l’Estat sense cap tipus de contrapés progressista.
No hi ha lloc per a l’egoisme de sigles ni per a batalles partidistes estèrils. La disjuntiva actual és tan simple com dramàtica: unitat o irrellevància.
Instem les direccions del PSOE, de Sumar, de Podemos, d’Izquierda Unida i de les forces d’esquerra d’àmbit autonòmic a asseure’s de manera immediata per concretar aquest compromís electoral generalitzat. Perquè la democràcia es defensa sumant, convoquem la ciutadania a mobilitzar-se i a recolzar aquest manifest per fer possible una majoria que assegure un futur de llibertats, drets socials i convivència plurinacional.
Associació Cívica Massa Crítica
