Hi va haver una nit en què Jesús Ordax, de 69 anys, no tenia on dormir i va pujar a un autobús nocturn. Va recórrer la línia de principi a fi, diverses vegades, fins que va clarejar. Acabaven de fer-lo fora de casa seua, a l’Hospitalet de Llobregat, i encara no sabia que aquella seria la primera de moltes nits a la intempèrie.

“Acabar així no s’ho imagina ningú”, adverteix. “Un pensa que té una mena de protecció, una bombolla, però es trenca a la primera de canvi.”

Des de llavors han passat quatre mesos. Va passar per albergs i pensions, va trobar feina en un programa d’inserció de l’Ajuntament, però va continuar dormint al ras. A les poques habitacions de lloguer que trobava, o no el volien, o ell no se’n refiava.

Un document de elDiario.es, publicat l’11 d’octubre de 2026