La política local de Gandia travessa un moment curiós: els líders del PSPV i del PP s’han quedat sense la cobertura orgànica dels seus respectius líders regionals. Per raons ben distintes, tant Víctor Soler com José Manuel Prieto afronten la recta final cap al maig de 2027 en una posició de soledat política sense precedents.
Soler, sense el padrí autonòmic
Després de ser apartat com a candidat per a les eleccions de 2023 per Juan Carlos Moragues, Víctor Soler va recuperar el lideratge local de la mà de Carlos Mazón, que no amagava que Gandia era una prioritat electoral per al PP. El president de la Generalitat visitava la ciutat amb una freqüència poc habitual en un dirigent autonòmic i guanyar en Gandia formava part dels seus objectius prioritaris. Però la catàstrofe de la dana se’n va endur les maniobres de cerc sobre Gandia que Mazón i Soler havien enllestit des de principi de legislatura.
El 3 de novembre de 2025, Mazón va formalitzar la seua dimissió com a president de la Generalitat en el registre de Les Corts Valencianes, posant fi a un mandat efímer marcat per la nefasta gestió de la dana. El va succeir al capdavant del Consell Juanfran Pérez Llorca, però el relleu no ha produït la mateixa implicació personal del nou President, més preocupat per la seua pròpia candidatura en les autonòmiques, encara no confirmada des de Madrid. L’eixida de Mazón va deixar Soler sense un reforç clau a l’hora de projectar-se com a alternativa a Prieto: el d’un padrí autonòmic disposat a baixar a la ciutat, fer soroll i marcar agenda. Sense eixe suport, Soler perd força just quan torna a perfilar-se com a aspirant a l’alcaldia, potser per última volta.
Prieto, distància calculada amb Morant
Per la seua part, José Manuel Prieto viu un aïllament polític ben distint, no imposat per les circumstàncies, sinó calculat des de dins. L’alcalde del PSPV, que va succeir Diana Morant al capdavant de l’Ajuntament en 2023, intenta hui —com des del primer dia— eixamplar el seu electorat cap a la dreta, i en eixe càlcul la figura de Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV-PSOE, no ajuda: estorba. No es tracta d’una qüestió ideològica ni personal, sinó d’estratègia electoral freda i purament de partit.
Tot apunta al fet que l’exposició pública de Diana Morant a la ciutat serà deliberadament mínima d’ací al maig de 2027, i que eixa vinculació de partit es visualitzarà poc durant la campanya. Prieto necessita distància, no proximitat, amb la referència socialista més potent que ha donat Gandia en les últimes dècades.
El resultat és una situació excepcional: dos candidats, de signe oposat (almenys en les sigles) que arriben a la cita electoral sense la cobertura dels seus respectius partits, encara que per motius que no podrien ser més distints. A Soler li falta el padrí perquè el padrí ja no ocupa el càrrec. A Prieto li sobra la padrina perquè intenta projectar una imatge suprapartidista i apolítica en la qual ni la ministra no encaixa. En els dos casos, els candidats hauran de construir el seu relat de campanya recolzant-se en la seua pròpia gestió en el govern i en l’oposició, el seu propi perfil i la seua pròpia capacitat de connectar amb l’electorat.
Una orfandat compartida
Queda per veure en què es tradueix eixa orfandat política compartida, i quins moviments provoca —si és que en provoca algun—, perquè bé podria ser que la campanya no siga més que la repetició, fins a la sacietat, del que ja estem veient hui: una competició de mercadotècnia en què les picabaralles deixen veure poques propostes polítiques.
El que sembla clar és que, aquesta vegada, ni el PP ni el PSPV podran deixar-los als seus candidats locals l’escut electoral més desitjat: el dels líders del partit.
