- Aquest esdeveniment ja ha passat.
El quart poder (1952)

Richard Brooks és un dels directors més infravalorats de Hollywood, un mestre absolut gairebé desconegut pel gran públic malgrat una filmografia plena de títols esplèndids i autèntiques obres d’art. Signa clàssics tan populars com La gata sobre el terrat de zinc (Cat on a Hot Tin Roof, 1958), El foc i la paraula (Elmer Gantry, 1960) o Dolç ocell de joventut (Sweet Bird of Youth, 1962), que molts espectadors coneixen sense recordar-ne el nom del director. Al costat d’aquestes, cultiva joies menys conegudes com els westerns La última caça (The Last Hunt, 1956) o Mossega la bala (Bite the Bullet, 1975), d’una força cinematogràfica extraordinària, i culmina la seua trajectòria amb adaptacions magistrals com A sang freda (In Cold Blood, 1967), basada en el llibre de Truman Capote.

El quart poder (Deadline – U.S.A., 1952) és un dels primers treballs de Richard Brooks, un magistral acostament al món del periodisme, una professió que ha inspirat nombroses obres mestres del cinema. El diari The Day està a punt de ser venut i tancat, i el seu director, Ed Hutcheson (Humphrey Bogart), decideix jugar-s’ho tot fidel als seus principis i al seu rigorós amor pel periodisme pur, investigant els tripijocs del cap mafiós Tomas Rienzi (Martin Gabel). La pel·lícula ens endinsa en el funcionament d’una redacció “a la vella escola”, centrada en la veracitat i l’interés real de les notícies, lluny del morbo comercial, els xafardejos i el groguisme, i mostra com Hutcheson impulsa els seus redactors a escriure amb claredat i honestedat perquè la informació siga accessible i útil per al públic. Entre el thriller d’investigació i el retrat de professió, El quart poder planteja una confrontació —entre ètica i sensacionalisme— que continua sent d’una actualitat sorprenent.
“No som detectius ni filantrops”, li escoltem dir a Bogart al principi de la pel·licula, però al final haurà de matisar-ho: un bon periodista porta sempre dins una part de filantrop, per compromís amb les persones i amb la veritat, i una gran part de detectiu.


