Poces cançons han aconseguit viure dues vides tan distintes com “Venus” de Shocking Blue. Gravat el 1969 per la banda neerlandesa i amb la veu inconfusible de Mariska Veres, la cançó es va convertir en un èxit mundial el 1970 i, setze anys més tard, Bananarama la va tornar a portar al número u amb una versió synth-pop.
Una fórmula impossible d’oblidar
El secret de “Venus” comença amb la seua economía: un riff de guitarra immediat, una introducció acústica breu i un estribillo que es queda clavat a la primera escoltada. Robbie van Leeuwen, guitarrista i compositor de la cançó, va construir una peça que combina el so psicodèlic i rock de finals dels seixanta amb una melodia pròpia de la cançó popular.
A sobre, la veu de Mariska Veres hi aporta caràcter. Greu, seductora i lleugerament enigmàtica, fa que l’adreça a la deessa de l’amor no son com un simple exercici exòtic, sinó com una declaració de desig amb força pròpia. Fins i tot l’error —o l’estranyesa— de cantar “goddness” en lloc de “goddess” ha acabat formant part del encant i de la identitat de la gravació.
Moderna sense esforç
“Venus” no depén excessivament del seu moment històric. El seu so té arrels en el rock psicodèlic, però la seua estructura és tan clara i directe que va poder ser adaptada al pop electrònic dels anys vuitanta sense perdre identitat. Quan Bananarama la va versionsar el 1986, no va caler canviar-ne l’essència: van substituir les guitarres per sintetitzadors i li van donar un ritme de ball, però el riff i l’estribillo van continuar funcionant.
Eixa capacitat de migrar d’una època a una altra explica molta de la seua longevitat. No és només una cançó nostàlgica: és un tema que cada generació pot descobrir amb una nova vestimenta sonora.
L’èxit que es va repetir
La versió original de Shocking Blue va arribar al número u del Billboard Hot 100 el febrer de 1970 i va encapçalar les llistes de nombrosos països. Va ser, a més, la primera cançó d’un grup neerlandès que aconseguia el primer lloc als Estats Units.
La versió de Bananarama també va ser número u als Estats Units i en altres mercats, fet que va convertir “Venus” en una de les poques cançons que han assolit el primer lloc de la llista nord-americana en dues èpoques i amb dos artistes diferents.
