Pobres però bells, una descripció satírica de la psicologia dels italians als anys cinquanta. Dino Risi ens mostra un món on els adolescents es burlen de tot amb divertida falta d’escrúpols, els amics s’enganyen, i els adults, començant pels pares, són uns buscavides consumats. I al barri es viu amb tanta pobresa que fins i tot el llogater ha de llogar el seu llit durant el dia perquè puga dormir un altre.
El millor cinema italià, en què la realitat, inclòs l’amor i la feina, és una mala broma.
Títol original: Poveri ma belli
Any: 1957
Durada: 101 min.
País: Itàlia
Direcció: Dino Risi
Guió: Dino Risi, Pasquale Festa Campanile, Massimo Franciosa
Repartiment: Marisa Allasio, Maurizio Arena, Renato Salvatori, Memmo Carotenuto
Música: Giorgio Fabor, Piero Piccioni
Fotografia: Tonino Delli Colli (B&W)
