Escrit enviat a ‘Gandia Zoom’ que no va ser publicat
En relació amb el text publicat el 14 d’octubre per Javier Ruiz al digital gandiazoom.com, on es citen frases del meu article «Prieto té un problema» —aparegut a massacriticasafor.com, la revista de Massa Crítica—, desitge aclarir el següent:
El titular «Històrics de l’esquerra, a Prieto: Més que fer-se fotos, li ha arribat l’hora de retratar-se» de gandiazoom.com és enganyós. L’ús del plural pot donar la impressió que es refereix a un grup de persones de Massa Crítica que subscriuen les meues opinions quan, en realitat, tant en el meu article com a Massa Crítica només em represente a mi mateix.
Menys encara se’m pot atribuir el paper d’«històric», ni que siga en singular o en grau mínim, ja que mai he militat en cap partit, no he exercit cap càrrec públic ni he tingut la menor aspiració política. Els històrics de l’esquerra que son socis de Massa Crítica i mereixen eixe nom no s’han manifestat sobre el que afirma el titular de gandiazoom, de manera que farien bé vostès de rectificar-lo per a que no quedara a la altura d’un vulgar fake.
Però si els errors del titular són greus, les omissions no es queden arrere. I és que no sols considere que l’etapa del govern del PP va ser criticable, com diu el text de Ruiz, sinó que la tinc per una catàstrofe local a la qual sí que escau l’adjectiu d’«històrica». I el mateix pense de la permanència, des dels temps de Torró, dels líders locals d’eixe partit: com a alternativa de govern representen un símptoma de la decadència que travessa la política en general i la local en particular.
A Gandia, l’immobilisme del PP rivalitza amb la diligència del PSOE de Prieto per córrer a ocupar l’espai sociològic dels seus adversaris polítics, mentre Compromís no ha mogut un dit per canviar el rumb d’una mentalitat política nefasta per a la preservació dels drets fonamentals, començant pel dret a tindre institucions aconfessionals i alcaldes amb responsabilitats cíviques mesurables.
Considere, de fet, que l’actual alcalde ha de respondre davant l’electorat progressista local —davant els votants socialistes, en primer lloc— de moltes de les seues polítiques, equiparables a les de la dreta local i, en ocasions, de la ultradreta. Però eixes opinions meues no són d’ahir: fa quasi cinc anys que les mantinc sense que vostès se n’hagen assabentat o les hagen trobades rellevants fins ara, la qual cosa no parla precisament a favor de la seua perspicàcia o diligència.
De la situació de fallida multiorgànica que hui representen els partits i la política local ja en vaig parlar fa anys a l’edició local de Levante-EMV, abans de fugir cap a llocs més ventilats. Així que, quan vulguen citar el meu nom o fer-se ressò dels meus punts de vista, el més professional seria començar per consultar l’hemeroteca, on el PP, en general, i el local, en particular, no queden gens ben parats en molts dels més de 400 articles que –per a desgracia dels lectors– he escrit sobre política.
El millor d’un mitjà com massacriticasafor.com és que no és un artefacte de propaganda pensat per a rendibilitzar, a curt o a llarg termini, allò que publica, ni per a escriure al dictat o a favor dels partits. Dubte que hui hi haja un altre mitjà local tan de fiar i tan refrescant a l’hora d’opinar lliurement. El seu, amb el zoom tan desenfocat, també hauria de posar-se a la cua.
