Al carrer 9 d’Octubre de Gandia, el 3 de novembre de 1987, els vehicles suraven entre el fang i el veïnat observava la riada des dels balcons. Quasi quaranta anys després, la DANA Adam ha tornat a sacsejar la comarca amb un temporal extraordinari, reactivant una incògnita: plou ara amb més virulència o és un efecte de la memòria? La ciència ofereix matisos essencials.
El sostre pluviomètric de la Safor
L’episodi desencadenat per Adam ha obligat l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a consultar els seus arxius. L’AEMET, des de la seua delegació a la Comunitat Valenciana, remarcava aquest diumenge 18 d’octubre de 2026 —segons informava Radio Gandia (Cadena SER)— que «només trobem el precedent del 3 de novembre de 1987, per la qual cosa cal considerar que ha sigut un temporal extraordinari».
En aquella jornada de 1987 es van comptabilitzar 817 l/m² a l’estació d’Oliva. Com explicava el meteoròleg i cap de Climatologia de l’AEMET, José Ángel Núñez Mora, en el seu article de 2023 La riada de la Safor del 3 de noviembre de 1987: «els 817 mm recollits el 3 de novembre de 1987 al pluviòmetre d’Oliva estan entre els registres de precipitació acumulada en 24 hores més alts d’Europa».
El «dia pluviomètric» i la revisió de 2007
En climatologia, les mesuraments s’efectuen seguint el dia pluviomètric (de 07.00 h a 07.00 h UTC) en comptes del dia civil, protocol establert en 1911. En 2007, l’AEMET va reavaluar les dades de 1987 amb testimonis directes per la falta de pluviògrafs automàtics. Víctor Alcover, cap de Predicció de l’AEMET durant la tragèdia, recordava que «la pluja va començar al matí i les primeres crides de Protecció Civil van ser a mig matí», corroborat per veïns que van vore l’aigua arrossegar un camió de diverses tones.
Una geografia propensa a les riuades
La geografia de la Safor i la Marina Alta, per la seua orografia i exposició als fluxos humits del Mediterrani, constitueix un dels punts més vulnerables de la península, amb documentació de riuades catastròfiques des del segle XIII.
De la tardor de 2024 a la DANA Adam
Més recentment, l’episodi del 29 d’octubre de 2024 va deixar registres extrems com 491 l/m² en huit hores a Xiva segons el CSIC, cobrant-se més de 220 vides (segons el Centre d’Integració de Dades). Ara, Adam reinstaural’alerta a la Safor, sumant-se a episodis com els 224 l/m² caiguts a Gandia el setembre de 2025 o la DANA Alice.
Els estudis d’atribució i el factor tèrmic
Sobre la DANA de 2024, el World Weather Attribution va calcular que les pluges van ser un 12 % més intenses pel canvi climàtic, i l’institut IGEO (CSIC-UCM) va concloure en 2025 al BAMS que, sense l’empremta humana, haurien sigut fins a un 20 % menys severes. Investigadors del CSIC explicaven que «una atmosfera més càlida conté entre un 7% i 9% més d’humitat per cada grau d’escalfament», d’acord amb la relació de Clausius-Clapeyron.
La velocitat de l’aigua i les incerteses locals
Atès que els models tenen dificultats per a capturar pluges molt localitzades, cal comptar amb xarxes denses com la d’Avamet. El perill real rau en la velocitat de descàrrega (cent litres en quaranta minuts col·lapsen canals molt més que en un dia), així com en l’ordenació del territori i l’eficàcia dels avisos.
Obres d’enginyeria i defensa urbana a Gandia
A diferència de 1987, Gandia compta amb una xarxa de protecció hidràulica. Després de 1987 es va canalitzar el llit del riu Serpis. Entre maig de 2022 i abril de 2025, es va construir el tanc de tempesta del Clot de la Mota a la platja (11.000 m³ i més de 8 milions d’euros). A més, al setembre de 2026 van concloure les obres de mitigació hidrològica del barranc de Beniopa (2,5 milions d’euros de fons europeus) per a recuperar la laminació natural de l’aigua.
La ciència i la prevenció com a brúixola
Davant fenòmens extrems, la preparació ciutadana és clau: atendre els avisos oficials i no circular per zones inundables. La ciència no evita una DANA com Adam o la de 1987, però permet anticipar el risc. En una comarca que recorda 1987 en un taulell ceràmic al carrer del Barranc de Beniopa, el mètode científic i la prevenció són la millor guia per a protegir el territori.
